Publicitat
Publicitat

BARÇA

Les maleïdes comparacions a la banqueta

L'estil de Valverde és diferent d'aquell de Luis Enrique, però cal respectar la feina de l'asturià

M’agrada molt aquesta ganyota que fa sempre Ernesto Valverde a la sala de premsa. És aquella ganyota de qui està en guàrdia, de qui passa per un tràngol del qual no vol escapar i de qui desconfia molt dels elogis. El tècnic nascut a Extremadura i criat a Vitòria ha superat el primer moment complicat a Can Barça. No era fàcil començar a caminar perdent Neymar, perdent la Supercopa d’aquella manera i contra qui la va perdre, i fer-ho amb el club dividit en debats sobre el futur d’una junta directiva que va patir amb el mercat de fitxatges.

El periodista molts cops ha de lluitar contra el seu ego i contra les ganes de ser protagonista. I, sobretot, no ha d’oblidar que ell no és protagonista. I que, per tant, el seu punt de vista no necessàriament ha de ser el correcte. A la sala de premsa de Can Barça, l’arribada de Valverde s’ha acollit amb eufòria, i no perquè deixi grans titulars o sigui rialler. La comparació amb Luis Enrique afavoreix Valverde, ja que l’asturià no amagava que li feia mandra parlar en públic. I molts cops prioritzava la confrontació a l’explicació. Valverde, segurament, tampoc escolliria haver de parlar, però amaga la mandra darrere aquella ganyota. I aposta per l’explicació prudent, no pas per la crispació. Si Guardiola entenia una sala de premsa com un espai de seducció i Luis Enrique la veia com un camp de batalla, Valverde la contempla com una obligació. Fa la feina i marxa, beneficiat en aquest aspecte, ja que és més agradable que Luis Enrique.

No és, doncs, el moment de cobrar-se factures o ser injust amb un tècnic que va guanyar títols i va gestionar una època complicada, com era Luis Enrique. No toca menystenir-lo recordant que era esquerp. Toca valorar com toca Valverde, que, de moment, encerta amb la gestió del grup, amb els canvis i amb el discurs. Ell, però, sap que l’elogi fa mal. I es prepara per als cops, que sempre arriben, i demostra així que és dels més llestos. Si el mercat de fitxatges no va ser del tot encertat, fitxar Valverde sí que va ser un encert. Acabi com acabi.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 19/11/2017

Consultar aquesta edició en PDF