Les dues juntes discrepen sobre l’oferta de patrocini d’Etisalat

BarcelonaCom un bumerang. Si dimarts va ser Javier Faus qui va deixar anar enmig del judici per l’acció de responsabilitat que la junta de Joan Laporta ja tenia previst posar publicitat a la samarreta, ahir va ser Joan Oliver, l’ex director general, qui va respondre amb contundència: “Li vaig dir a Rosell que teníem negociat un patrocinador d’un país àrab que estava disposat a pagar per la roba d’entrenament 17 milions per temporada, i ens van dir que tenien altres idees”. Aquest patrocinador era Etisalat, una empresa de telecomunicacions que ja tenia un acord amb el Barça, i que, al Mundial de Clubs celebrat a Abu Dhabi, havia posat les bases d’aquest nou patrocini per cinc temporades. Els exdirectius de l’era Laporta van més enllà: “Ja tenien un acord signat amb Qatar i per això van dir no ”. “Hauries d’haver vist la cara del Sandro quan els vam ensenyar el contracte”, va explicar una altra veu autoritzada de l’anterior equip de govern. La directiva actual nega les quantitats, i diu que eren 11 milions per la samarreta oficial, compatible amb Unicef. “No hi ha ni oferta, és un mail d’Etisalat que contesta una sol·licitud desesperada d’Oliver”, assegura una alta instància del club.

Com en la jornada judicial de dimarts, la qüestió de la samarreta va centrar l’interès del tercer dia. Oliver va voler matisar la triple S que va revelar Faus que havia acordat Laporta per poder obtenir el crèdit sindicat: samarreta, socis i seccions. L’ex director general, que va declarar durant dues hores i mitja, va admetre que s’estaven reordenant els preus dels abonaments del Camp Nou, que hauria comportat una pujada de preus a alguns abonats, però que en cap cas era una mesura feta per convèncer La Caixa, amb qui s’estava negociant el crèdit sindicat, sinó que feia mesos que s’hi treballava. Oliver va dir que podrien haver signat el crèdit ells mateixos abans d’abandonar el club però van decidir posposar-ho perquè ho fes Rosell, igual que havia passat amb Etisalat. “¿El club estava en fallida? No, és un acudit. Un crèdit sindicat de 180 milions no s’acostuma a donar a una societat en fallida”, va dir Oliver per respondre a les paraules de Rosell, que va assegurar que el Barça que van rebre de Laporta estava en “fallida tècnica”.

Oliver va negar que es passessin a la junta entrant uns comptes sense auditar, però va matisar que es tractava d’un procés llarg, ja que es treballa amb Deloitte regularment tot l’any. “Un auditor no fa una auditoria un cop fets els comptes; treballa durant tot l’any amb el club. El marc general entre l’auditor i l’auditat és de diàleg i discussió permanents. L’auditor posa pegues”, va defensar Oliver, que va reconèixer que el va sorprendre alguna de les set excepcions que va plantejar en el seu informe Deloitte, ja que a ell no l’hi havien comunicat durant el treball colze a colze fins al 30 de juny. Unes excepcions que van derivar en la reformulació dels comptes que va fer la junta de Rosell, i que van suposar unes pèrdues de 47 milions per a la junta de Laporta, l’origen de l’acció de responsabilitat. El magistrat Martínez Borrego va voler saber si el Barça feia cas dels consells de Deloitte abans de presentar els comptes. Oliver, en el moment amb més dubtes del seu relat, va dir que depenia del cas, però generalment es mantenia el criteri del club.

També va comparèixer ahir Eduard Coll, que al juny va dimitir de la junta i a l’assemblea del 2010 va explicar què era una acció de responsabilitat. Un Coll a qui ningú del club va avisar i que es va assabentar de la citació per la premsa.