Publicitat
Publicitat

CAFÈ BAVIERA

On es guanyarà aquesta Lliga?

La Lliga la guanyarà el Barça o el Madrid. Això és una aposta segura. L'únic dubte és en quin tram del campionat tindrem la sentència. La Lliga es guanya, segons els entesos, en les deu últimes jornades. L'última Lliga, en canvi, la va guanyar el Barça en els deu primers partits. O la va perdre el Madrid. Tant se val. El rècord de punts de l'equip de Mourinho, amb títol 2011-12 inclòs, va fer que els blancs s'instal·lessin en el merengue de l'autocomplaença, pensessin que la Lliga tornaria a ser bufar i fer ampolles i es deixessin punts en camps on haurien d'haver guanyat. El Barça de Vilanova, en canvi, que se sabia observat amb lupa i que no volia perdre totes les comparacions, tenia la intenció de fer acumulació de punts. Tants com pogués, com més aviat millor. Per això va fer poques rotacions i va aconseguir el compromís dels jugadors, fins i tot d'aquells que en l'últim any amb Guardiola havien baixat un graó competitiu, fins al punt que si en Pep hagués continuat possiblement els hauria volgut fora de l'equip. Encara no havíem arribat al setembre i Vilanova ja tenia 5 punts més que Mourinho, en tan sols dues jornades. Mentre Messi aconseguia una remuntada in extremis al camp de l'Osasuna, el Madrid perdia al camp del Getafe. I, a aquelles altures, tothom deia que quedava molta Lliga, que si naps i que si cols, però, al capdavall, la diferència final entre el Barça i el Madrid va raure en l'arrencada. A part, eren punts, autoestima i benzina per als uns, i nervis i tensió per als altres.

Enguany, i per circumstàncies ben diferents, el Barça i el Madrid han hagut de prescindir d'entrenadors amb contracte en vigor i n'han arribat dos de nous. Carletto Ancelotti era el desitjat de Florentino, Gerardo Martino era el tapat de Rosell. L'un té renom mundial i experiència europea, l'altre té la mateixa idea de futbol de La Masia i molta il·lusió per retornar l'agraïment que li hagi tocat la rifa d'entrenar la millor plantilla del món però amb una messidependència flagrant -com es va tornar a demostrar a Malàisia.

D'entrada, l'arribada de dos entrenadors nous ha fet que, sobre la gespa, tots els jugadors vulguin demostrar que poden ser titulars. Per aquesta banda, els dos equips empataran a ganes de menjar-se el món. Els uns amb l'afegit de passar la mà per la cara a Mourinho i els altres amb les ganes d'homenatjar un Vilanova commogut per la ràbia d'haver hagut de deixar la feina a mig camí. Ancelotti i Martino -no és un detall menor- vénen d'equips molt menys competitius però de lligues molt més competides que la nostra. Tant a França com a l'Argentina qualsevol equip pot empatar, guanyar o perdre al camp de tothom. Aquí no. D'entrada el Barça i el Madrid són favorits en 37 dels 38 partits de Lliga. Només es compta que pot perdre, a priori, quan juga al camp del rival directe. I em fa l'efecte que Martino i Ancelotti encara no han descobert que, aquí, dos empats són una crisi oberta. I que no saben que una badada inicial et pot deixar sense temps per reaccionar. De moment, el calendari de les nou primeres jornades sembla molt favorable al Madrid, que juga amb tots els equips que lluitaran per no baixar a Segona. Però, aleshores, a la jornada 10, arriben al Camp Nou. No m'importen tant aquells 90 minuts com el que haurà passat en els 810 anteriors.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 19/11/2017

Consultar aquesta edició en PDF