OPINIÓ

El got mig ple d’Ousmane Dembélé

Ousmane Dembélé ha canviat el signe de la seva sort en la segona temporada al Barça. Si el curs passat, en la major part dels partits en què va sortir de titular (quan les lesions l’hi van permetre), acabava sent substituït i marxava capcot, aquesta temporada, quan Valverde decideix canviar-lo, el francès camina serè i amb el cap ben alt mentre abandona la gespa. No pas perquè estigui desplegant unes actuacions completes i brillants, d’aquelles que s’esperen (més d’hora que tard) d’un futbolista pel qual has pagat més de 100 milions d’euros, però sí en la faceta golejadora: en cinc partits amb el Barça aquest curs ha marcat quatre gols, tants com Leo Messi. Tres d’aquestes dianes han sigut decisives per guanyar contra el Sevilla a la Supercopa i contra el Valladolid i la Reial Societat a la Lliga.

La deessa Fortuna, a qui sempre atribuïa el signe de la seva sort Ignatius Reilly, el protagonista del llibre de John Kennedy Toole Una confabulació d’imbècils, sembla estar de part del jove atacant francès. Després de proclamar-se campió del món a l’estiu amb la selecció francesa, amb qui va començar de titular però va acabar amb un paper testimonial al Mundial, va arribar l’hora de guanyar-se les garrofes al Barça. Dembélé va tenir un petit gest escurçant les seves vacances i es va incorporar als entrenaments un dia abans. Es va exercitar durant una setmana de pretemporades a les ordres de Valverde i el tècnic li va dipositar la seva confiança donant-li la titularitat a la Supercopa, on va fer un golàs.

Des de llavors, quatre partits de Lliga i quatre titularitats recompensades amb tres gols. Després d’una primera temporada marcada per les lesions, per actuacions discretes i pels rumors sobre una possible sortida, Dembélé, tot i que no acaba de tancar un partit rodó -ja que encara es precipita en la presa final de decisions-, està en un moment dolç de cara al gol. Ja n’ha marcat tants aquest curs com en tota la temporada passada. De moment, veu el got mig ple.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF