TOT COSTA

Els de dins i els de fora

Aquesta setmana sense competició de clubs ha sigut com un balneari per a periodistes en el sentit que una colla de mitjans de comunicació hem pogut entrevistar jugadors del Barça. I em permetreu que escombri cap a casa, però al Tot Costa de Catalunya Ràdio vam mantenir una conversa amb Sergio Busquets molt reveladora: no tant perquè donés titulars cridaners sinó perquè es va evidenciar la diferència entre com veiem les coses des de fora i com les viuen des de dins el vestidor.

Preguntat pels fitxatges que hauria hagut de fer el Barça l’estiu passat, i que ell mateix va demanar públicament després del naufragi a la Supercopa, Busquets es desmarca de la necessitat de portar un perfil determinat que s’adapti a l’estil de l’equip, i es limita a voler futbolistes que marquin diferències. De la sentència del migcentre blaugrana se’n podria deduir que només li importa guanyar, per més que ja ho hagi guanyat tot; però a continuació admet que al joc del Barça li falta brillantor i que ell també sent nostàlgia del futbol que van practicar en l’era Guardiola. Torno a deduir: a fora (alguns) estem moixos per l’encant que trobem a faltar en el Barça de Valverde, però a dins ja han girat aquell full gloriós, fins i tot els que en van ser peces fonamentals. Contra la nostàlgia, realisme.

Un altre cas: Jordi Alba. Semblava impensable que algú del Barça pogués considerar una bona notícia que Neymar marxés de l’equip, però diu el lateral -en dues entrevistes a l’ Sport i el Mundo Deportivo - que a ell ja li ha anat bé perquè ara té tota la banda esquerra lliure per projectar-se a l’atac. Des de fora, l’ull profà podria pensar que la presència d’un extrem de talla mundial arrossegarà defenses i aclarirà el paisatge de qui arriba des del darrere, però queda clar que Alba, des de dins, s’ho mira des d’una òptica més particular que col·lectiva. O potser és dels que busquen la part positiva als accidents, però és evident que no ho veiem igual.

I acabo amb Thiago Alcántara, que ja no és al Barça però ara, entrevistat a El club de la mitjanit, deixa la porta oberta a tornar-hi algun dia. Crida l’atenció perquè la primavera passada, en plena cerca d’un Verratti, el Barça li va tirar la canya i ell va preferir renovar pel Bayern.

És obvi que els de dins en saben més que els de fora, que per això és el seu negociat, però justament aquesta setmana que he llegit i escoltat tantes entrevistes l’acabo preguntant-me si tenint mirades tan oposades podem estar parlant tots del mateix esport.

EDICIÓ PAPER 30/05/2020

Consultar aquesta edició en PDF