19/05/2018

El ‘feeling’ entre el Pep i el City

2 min
Pep Guardiola

Cada últim any de contracte de Pep Guardiola se sentia la mateixa tonada a les sales de premsa. “Renovarà? Què li falta per decidir-se?”, li preguntaven insistentment els periodistes al ritme de la cançó de l’enfadós. Era igual a Barcelona que a Munic. Però a Manchester el tècnic ha après del passat i ha fet sonar música celestial per als sky blues : en un anunci insòlit, Guardiola s’ha compromès públicament aquesta setmana, tres dies després de celebrar la consecució d’una lliga de rècord, a allargar la seva vinculació amb el City fins al 2021. Si tot va segons el pla previst, l’entrenador català serà a la banqueta del flamant campió de la Premier League cinc anys, un més que els que va ser a Can Barça i dos més que al Bayern.

A Munic encara més d’un fa morros perquè Guardiola va declinar continuar en un club que se sap irresistible. El dubte és si el tècnic hauria renovat si el patriarca Uli Hoeness hagués continuat com a president.

A Barcelona, en canvi, molts culers recordaran el drama que la directiva de llavors, de la qual és hereva la d’ara, no fos capaç d’assegurar-se més anys del millor entrenador de la història del club. Alhora, aquells que Joan Laporta va definir com a “hipòcrites que diuen que són del Barça i no ho són” ho aprofitaran per tornar a carregar contra el de Santpedor amb una altra -més endimoniada- cançó de l’enfadós que és un capítol a part.

Per molt que a algú li cogui reconèixer-ho, el Manchester City ofereix a Pep Guardiola ser la màxima expressió d’ell mateix. Un feeling com el que té el tècnic amb el director esportiu, Txiki Begiristain; amb el cap executiu, Ferran Soriano, i amb el president, Khaldoon Al Mubarak, no el trobaríem en el negoci futbolístic actual. Tots li van posar la seva millor cara i la màxima confiança fins i tot quan l’any passat l’equip va acabar en blanc. També l’afició. Tots van demostrar que creien en Guardiola per damunt dels resultats. El City buscava algú que implantés un model de joc reconegut i ningú posa amb més èxit el seu segell futbolístic que el de Santpedor, intransigent a l’hora de posar en pràctica la idea de futbol apresa de Johan Cruyff.

Sembla evident que avui es defensa millor l’essència cruyffista des de Manchester que des de Barcelona. Mentre que el Barça dona símptomes d’anar-se apartant d’allò que el va fer més gran, el màxim guardià de la idea de Cruyff se sent molt a gust i reforçat al City, on també és obvi que hi ha un gran capital per formar un projecte fascinant. Jugadors com Ederson, Stones, Laporte, Mendy, Bernardo Silva, Sterling, Sané o Gabriel Jesús no passen dels 24 anys i són autèntics diamants. Guardiola els vol polir fins al 2021. Poca broma.

stats