BARÇA

Un equip en mans de Lionel Messi

L’argentí, ajudat per Coutinho, forada el mur de l’Alabès al Camp Nou (3-0)
Un equip en mans De Lionel Messi / ALBERT GEA / REUTERS

Xavi Hernández ja pensa en el seu futur com a entrenador mentre juga amb la calor del golf Pèrsic cremant-li la pell a Qatar. Andrés Iniesta aixeca els japonesos de la cadira a Kobe amb els seus gols i després els saluda de forma educada, abaixant el cap cerimonialment. El temps passa i els símbols del Barça han anat marxant, refent la seva vida, però Lionel Messi segueix al Camp Nou. Orfe del talent dels seus companys, l’argentí segueix creixent, posant sobre la taula trucs futbolístics, assumint nous rols. Amb el braçalet de capità i encara amb la mirada trista després de la mala vida que li dona la seva selecció, Messi lidera un Barça que el necessita, que el cuida i que balla al seu ritme. En espera que nous jugadors esdevinguin referents, el Barça va començar la defensa del títol de Lliga amb un triomf sobre l’Alabès (3-0) en què Messi va encarregar-se d’allunyar el fantasma d’una possible ensopegada. Ell és l’inici i el final de tot. Més que abans, ja que ara Iniesta no hi és. I Coutinho, Dembélé i companyia encara no han arribat al nivell d’aquells que els van precedir, tot i que el brasiler sembla destinat a tocar el cel vestit de blaugrana, com va demostrar amb la jugada del 2-0.

El Barça va canviar el dia que un jove argentí amb els cabells llargs va debutar, i quan Messi se’n vagi, el club ja no serà el mateix. Per començar la Lliga, un gol seu de falta, d’aquells de trapella en què els adversaris acaben convertits en la seva joguina, va permetre sumar tres punts contra un rival que va sortir a empatar sense gols i que durant molts minuts va semblar capaç de fer-ho. El Barça no va patir en defensa, però va grinyolar en atac, mostrant-se massa fàcil de predir, amb jugadors demanant la pilota al peu, sense córrer, sense encarar els rivals. Quan tens Messi al teu equip, és com jugar amb les cartes marcades, amb un comodí extra. Saps que en algun moment en farà una de les seves. Però en lloc de reforçar les conviccions dels seus companys, per moments els va sotmetre: buscaven un cop i un altre l’argentí, facilitant així la feina dels bascos. Augmenten els salaris, els preus dels fitxatges i la fama. Arriben nous jugadors per agenollar-se davant de Messi, retre-li homenatge i poder dir un dia que van jugar amb el millor futbolista de la història. I el destí del Barça segueix en mans d’un sol home, l’autor de dos gols ahir.

Encadenat a l’obligació de guanyar sempre i de fer-ho agradant, el Barça va començar la defensa del títol en un estadi mig buit. Ben cert que mitja entrada al Camp Nou significa aplegar més gent que en altres estadis, però bona part de la massa social barcelonista deixa l’equip sol envoltat de turistes, selfies i fotografies mentre espera els partits importants, en què no faltarà. Un ambient d’estiu, de festa major, de partit amistós, quan la Lliga ja estava en joc i el Barça podia patir la primera ensopegada. Una entrada fluixa, incomprensible quan tens la possibilitat de veure Messi en directe. Com si molts no entenguessin que un dia no hi serà, i hauran perdut oportunitats per gaudir-ne cada setmana.

Valverde sabia que davant tindria un mur amb accent basc, amb un grup de futbolistes solidaris disposats a ajudar-se com fos per tapar espais. L’Alabès del Pitu Abelardo no volia la pilota per a res més que no fos sortir a la contra, i cedia metres i possessió a un Barça sense gaire imaginació que va ocupar posicions però no va desplegar-se amb electricitat. Va ser un partit jugat amb una sola porteria, amb dues propostes tan sinceres que el Barça gairebé no va patir en defensa, ja que els futbolistes vitorians no van acostar-se gairebé mai a la porteria i van centrar tots els seus esforços a posar paranys al joc ofensiu d’un Barça que, sense jugar malament, va ser massa previsible, buscant un cop i un altre Messi. Valverde havia deixat a la banqueta tant Coutinho com Arthur, i va situar Sergi Roberto al mig del camp, però el reusenc no va aconseguir tenir impacte en el joc i al descans el tècnic blaugrana va refer la seva aposta fent entrar Coutinho. Roberto va tornar al lateral, on havia començat Semedo, i el Barça va millorar les sensacions gràcies a l’atreviment d’un Coutinho sense por de ser protagonista.

Coutinho, al rescat

Amb Suárez lluny del seu millor estat de forma, en atac van funcionar bastant la banda de Jordi Alba i un Dembélé que no se sacrifica en defensa però que en atac deixa detalls, tot i que li sol fallar el xut final. El francès va animar bastant l’atac malgrat que segueix sent un geni una mica anàrquic que no sempre encerta quan toca pensar fred. Amb l’Alabès tan tancat, Dembélé va passar-se el partit passejant esperant rebre la pilota, en un partit en què Messi i ell van tenir ocasions clares abans del descans.

A la segona part, ja amb Coutinho intentant ocupar l’espai per on es movia Iniesta, Messi, amb un xut de falta per sota la tanca, va frustrar els esforços d’un Alabès que va saber tapar línies de passada i espais i evitar sortir esquilat d’un estadi on el Barça va buscar el segon gol sense gaire clarividència. Sense jugar malament, va ser un partit amb moltes coses per millorar. Sense Messi, potser, el campió hauria començat ensopegant amb una pedra. Però dos gols de Messi, el segon en l’última acció del partit, i una bonica jugada de Coutinho van aplanar el camí d’un equip encara amb deures per fer. Però amb molts recursos per millorar.

EDICIÓ PAPER 25/05/2019

Consultar aquesta edició en PDF