CAFÈ BAVIERA
Misc 16/04/2014

Qui dubta de Messi?

i
Xavier Bosch
3 min

La filla de Cesc Fàbregas va fer un any i ho van celebrar amb una festa infantil, casolana, de futbolistes amb nens. La família Piqué, la família Rodríguez, els Hernández -encara sense nens-, Puyol -tot sol- i la família Messi hi van ser convidats. Tot i que el Barça regala un Audi a cada jugador cada temporada, el Leo, que és un home amb personalitat, conduïa un Range Rover blanc, dels nous, dels que s’ha de ser baixet per anar assegut al darrere. Gràcies a les oportunes fotografies que va publicar l’ARA, vam observar que al mirallet del retrovisor, allà on hi ha gent que hi du un rosari o unes cintes del donatiu contra el càncer, Messi hi ha penjat una bota de futbolista, d’una talla tan remenuda que ja no entra ni al peu esquerre del seu fill. La bota és, esclar, de la casa Adidas, que és una marca que sí que li paga directament a ell. És un detall més, potser absurd, de fins a quin punt Messi viu el futbol. És la seva vida i la seva obsessió. No li agrada res més. Només amb aquesta dèria, i el seu talent perfeccionat a La Masia i modelat pel millor entrenador de tots els temps, un home és capaç que l’escullin, set anys seguits, entre els tres millors futbolistes del món. Dels 19 als 26 mai no ha baixat del podi i és l’únic que, de moment, ha guanyat quatre Pilotes d’Or seguides. El 2013, castigat muscularment durant tot l’any, va fer una el·lipsi i va quedar segon perquè Cristiano Ronaldo va saber aprofitar el moment i feia gols com els ases els pets. Però el 2014, després de dos mesos de recuperació a l’Argentina, el Leo ha tornat. Té la guspira d’abans, el xut de sempre i la rematada letal. A vegades no entra la pilota. A estones no entra ell en joc. Però, no ens enganyem, aquest és el Messi dels últims tres o quatre anys, que ha après a dosificar esforços, a desgastar-se menys i esperar el seu moment. Que absurd que és, ara, retreure-li que al camp de l’Atlètic de Madrid va córrer, només, un quilòmetre més que Pinto… ¿De debò que a Messi, a hores d’ara, amb tot el que aporta i tot el que ha donat, el farem jugar amb comptaquilòmetres? Tant se val que dues grans firmes periodístiques li hagin cantat les absoltes futbolístiques. Messi no està acabat. És, i continua sent, un guanyador. El més resultadista del món és ell. I naturalment que ell vol guanyar el Mundial amb l’Argentina, però també vol aixecar totes les copes amb el Barça. I sap que el Madrid és el seu client més golejat. I que a Casillas li ha buscat tots els racons i tots els angles. Però, en el futbol, no es pot guanyar sempre. ¿O no hem vist l’exemple de Florentino, que porta més d’una dècada fent gastar fortunes al Madrid per no arribar a guanyar la décima?

Si dubtem de Messi, demà, després de la final, hem de fer una cosa. Pensar a vendre’l. Abans del Mundial serà el moment que un xeic, de París o de Manchester, en pagarà 200 milions. I aleshores muntem un equip nou, compacte, guanyador, amb menys dependències. I després, quan veiem el PSG o el City campions d’Europa, amb Messi de capità, no s’hi valdrà plorar, ni estirar-nos els cabells, ni escriure articles dient que va ser un error vendre’l perquè està clar que encara respirava.

stats