BARÇA
Misc 01/09/2018

“T’has de menjar aquesta ciutat”

Álex Gallar viu a Osca un somni que s’ha construït entre Tercera i Segona B

i
Natalia Arroyo
4 min
Gallar, al centre de la imatge, celebrant el primer gol a Primera Divisió de l’Osca.

BarcelonaUn missatge per a cada jugador. L’entrenador anava fent ronda per traslladar a cada futbolista el que volia d’ell per a la temporada i, quan va arribar al seu torn, va topar amb dos ulls afamats i plens de confiança. “Tu… tu t’has de menjar aquesta ciutat!” No era un missatge motivador qualsevol, era un anunci. L’auguri del tècnic de la Cultural Leonesa Rubén de la Barrera va ser tan rotund que, en una temporada, Lleó li va quedar petit a Álex Gallar. L’extrem vallesà, que amb 20 gols i 14 assistències havia liderat l’ascens a Segona de la Cultu, va deixar-se seduir pel projecte esportiu de l’Osca i, un any més tard, va aconseguir l’èxit històric de pujar a Primera. Amb 26 anys i moltes hores als camps de Tercera, amb el Rubí, el Múrcia o el Terrassa, i a Segona B, al Cornellà i l’Hèrcules, Gallar trepitjarà avui el Camp Nou amb l’ambició de fer-la ben grossa.

No entén el futbol de cap altra manera. “És descarat, és irreverent. Quan encara el defensa, el vol fer miques”. Com diu el tècnic Abel Mourelo, segon de De la Barrera a la Cultu i artífex d’un fitxatge que ja havia volgut fer quan ajudava Manolo González al Badalona, Gallar té un talent “innat” per desbordar. “És un jugador fet al carrer, és viu, és competitiu, és entremaliat. És un d’aquells jugadors amb males intencions. «Ets dolent, li deia jo sempre». I a mi m’encanten aquest tipus de futbolistes”. Mourelo, ara ajudant al Reus, va detectar des del principi aquesta ambició tan especial d’un Gallar “valent i sense por”.

Conscients que és un d’aquests futbolistes que accepten els desafiaments més difícils i els reconverteixen en estímul, el conseller de l’Osca, José Antonio Martín Otín, Petón, va provar sort en la jornada del debut a Primera. Jugaven al camp de l’Eibar i volien debutar amb bona nota. “Faràs el primer gol a Primera i entraràs a la història de l’Osca”, va etzibar-li, poc abans d’anar a Ipurúa. Dit i fet. Amb prou feines s’havien jugat cinc minuts, quan va rebre una pilota interior i va buscar porteria. Conduint amb la seva delicada cama esquerra, com si encara fos un marrec que pilotejava pels carrers de Terrassa, va anar desfent-se d’adversaris a cop de cintura fins a plantar-se al pic de l’àrea petita, des d’on va batre Dmitrovic amb una rematada creuada amb l’interior del peu dret. No en va tenir prou amb un gol en l’estrena a l’elit que abans del descans va marcar el segon, amb una falta picada a cama canviada. El cap del Cucho Hernández va amenaçar de rematar-la, però ningú la va tocar i va entrar directament del toc del sabadellenc. Gallar ja estava presentat a Primera: un gol de talent i un gol de murri.

“Era un jugador de molta qualitat i molta personalitat, valent i atrevit. Un d’aquells que veus que reuneixen les condicions determinants per triomfar: que vol i que en sap. I sempre ha tingut l’ambició i la capacitat de sacrifici per gaudir del que ara està gaudint”, el descriu l’entrenador Miquel Olmo, que el 2009 el va tenir al Terrassa quan encara era juvenil de segon any. Però ja apuntava maneres. Al penúltim partit del curs, el Terrassa ja estava descendit i el Benidorm, aleshores entrenat per l’actual tècnic de l’Espanyol, Rubi, es jugava ser al play-off d’ascens. Els vallesans només havien pogut sumar un sol punt en tots els seus desplaçaments de la temporada. “I arriba Gallar i destrossa el partit”, recorda Olmo. Va sortir a falta d’un quart d’hora i, al cap de pocs minuts, va marcar el 2-2. “Va fer un gol de vaselina espectacular”. Va deixar Benidorm glaçat. “Era un d’aquells bons jugadors, com n’hi ha tants al futbol català, que saps que com més amunt aconsegueixin jugar, més bon nivell oferiran. El veia i pensava que només calia que algú el veiés i pogués fer el salt”. Va ser ell qui es va buscar el camí, se la va jugar anant a Mallorca quan encara era juvenil, perquè “volia treure el cap” en un club amb opcions de ser professional. “Sempre ha tingut la força de no renunciar mai fins a arribar al màxim nivell”, insisteix. I Mourelo ho remata: “I està molt receptiu a aprendre. Amb nosaltres crec que va trobar el seu lloc”, diu. Van caler moltes hores de treball específic “per llegir els espais, per identificar quan era fixador d’una línia o quan havia de ser receptor, per detectar quan havia d’entrar dins i quan s’havia de quedar fora o per interpretar quan havia d’atacar l’última línia”.

Ara recull el premi de tants anys d’esforç. “Hi ha arribat en un punt de maduresa ideal però sense oblidar per on ha passat i d’on surt”, amplia Olmo. El seu entorn el manté ferm a terra entre tant d’elogi sobtat i ell mira d’escoltar els consells que li arriben de fora de la bombolla que l’ha envoltat de cop. Depèn del partit que li surti al Camp Nou, serà més o menys difícil.

stats