L’ALTRA MIRADA
Misc 24/03/2018

500 caps de setmana i 13 temporades de fidelitat

El delegat del Reus Deportiu no falla des que al 2006 li van oferir el càrrec

Albert Nadal
3 min
500 caps de setmana i 13 temporades de fidelitat

BarcelonaFa gairebé tretze anys que Joan Solanas repeteix un procediment que, per a ell, és habitual en la majoria dels caps de setmana de l’any. Ahir no va ser diferent. Era dissabte i hi havia partit al Municipal de Reus. El Joan es va posar el seu xandall negre del CF Reus Deportiu i es va encaminar cap a l’estadi. Tocava jugar contra l’Almeria i, fins que no s’acabi la temporada, cada partit és gairebé una final per a la permanència a Segona Divisió. Però ahir, al marge de la importància dels punts, el protagonista era entre la línia de banda i la banqueta: el Joan va complir 500 partits com a delegat del primer equip del Reus, una xifra que l’omple d’orgull.

“S’ho mereix, és una d’aquelles persones que fan que el club funcioni”, explica el director tècnic del Reus, Sergi Parés. Fa més de quinze anys que coneix el Joan. Primer van coincidir a la regidoria d’Esports del consistori reusenc i després al futbol base del Reus. Parés exercia tasques de coordinació del planter, i Solanas, feines administratives. Seguint una trajectòria pràcticament paral·lela, l’any 2006 el president de l’entitat, Xavier Llastarri, va oferir a Parés incorporar-se a la secretaria tècnica i a Solanas passar a ser el delegat del primer equip. El seu bon saber fer amb el futbol base es va traslladar a la primera plantilla roig-i-negra. “Té una habilitat especial per controlar-ho tot. Si un futbolista es fa mal, sap a quin centre mèdic ha d’acudir; si té un problema amb el seu vehicle, a quin mecànic ha d’anar... Es coneix la ciutat sencera”, explica Parés, que remarca que el Joan es fa “estimar per tothom” gràcies al seu “caràcter pròxim”: “Té la capacitat d’exercir un lideratge moral que fa que els jugadors l’escoltin”.

Joan Solanas amb la primera plantilla del Reus

El Joan compagina la seva feina com a delegat amb una altra. “Entre setmana m’hi dedico als vespres i, llavors, els caps de setmana, quan hi ha partit, esclar”. S’encarrega de controlar una gran part de la logística del primer equip i disfruta fent de delegat i exercint d’enllaç entre la plantilla i la directiva. “Cada jugador té el seu caràcter, però no em donen cap problema. Són molt agradables i fàcils de portar. Els més veterans tenen la vida muntada, però els més joves o els nous sí que necessiten algun cop de mà, per conèixer la ciutat o per ajudar-los si necessiten res”, comenta. De fet, encara manté relació amb alguns dels jugadors que hi havia a l’equip quan ell va començar a fer de delegat fa tretze temporades. Llavors el Reus jugava a Tercera Divisió, fins que l’any 2011 va pujar a Segona B. L’alegria més gran va arribar el 2016, quan va ascendir a la segona màxima categoria del futbol espanyol.

Un despatx ple de fotografies

Són els dos millors moments del Joan com a delegat i són presents en forma de fotografia a casa seva, on té muntat un despatx amb tot d’imatges emmarcades que dibuixen un mar de records. Aprecia especialment una fotografia que li van fer l’any passat a Madrid en una trobada de delegats on apareix amb Quini, que va morir el mes passat. La mort de gent estimada són els records més dolorosos al llarg de la trajectòria del Joan. L’any 2010 va haver d’afrontar la defunció, als 23 anys, de Jordi Pitarque després de patir tres infarts quan era jugador del Reus, i l’any passat la mort de l’extècnic reusenc Emili Vicente durant una sortida amb bicicleta. Cops molt durs de pair per a algú que considera que la millor qualitat d’exercir de delegat és poder fer moltes amistats.

Un mar de records acumulats durant tretze temporades i 500 partits. “El futbol és la meva passió”, explica el Joan, que quan té temps lliure el dedica a la família i els amics. No sap quant de temps més continuarà fent de delegat. “No hi he pensat, mentre duri la il·lusió, això va partit a partit”, afirma amb un somriure, i es mostra optimista que l’equip aconseguirà mantenir-se a Segona: “No tinc cap dubte que ens salvarem”, sentencia convençut. És la paraula d’un home que dedica una gran part dels seus caps de setmana al club que s’estima i que l’estima.

stats