Els camins se separen abans d’hora

BarcelonaEl Barça es juga d’aquí dos dies un nou títol de Lliga, un nou premi per a un grup irrepetible. Tot i això, abans de rebre l’Atlètic de Madrid al Camp Nou, el clima que sobrevola el club i el vestidor és de trist comiat, l’ocàs d’una generació mitiga l’eufòria i el pessigolleig que precedeixen les grans cites. Marxen dos dels noms propis que han fet retronar més fort el crit de Barça arreu del planeta. És l’adéu a dos dels capitans, Carles Puyol i Víctor Valdés. El barcelonisme sent enyorança per uns jugadors únics que abandonen el club abans de l’última gran final. Se’ls trobarà a faltar.

Puyol i Valdés marxen de manera ben diferent. El capità de la Pobla tindrà el seu homenatge avui, rodejat dels seus companys de vestidor i d’algun dels noms més il·lustres del barcelonisme que han passat per la seva vida. Dissabte, passi el que passi contra l’Atlètic de Madrid, Puyol també dirà adéu a la seva gent, als aficionats del Camp Nou que van aplaudir el gol salvat amb l’escut contra el Lokomotiv, o el petó sincer al braçal després de marcar al Santiago Bernabéu. Avui al migdia Joan Laporta, Johan Cruyff, Josep Lluís Núñez, José Antonio Camacho i Iñaki Sáez, entre molts altres, acompanyaran Josep Maria Bartomeu a l’Auditori 1899 per retre homenatge a Carles Puyol, símbol d’una època de triomfs i alegries per al barcelonisme.

Víctor Valdés, en canvi, marxarà sense fer soroll, allunyat del retronar màgic del Camp Nou. Serà el gran absent dissabte, ja que el porter ha decidit dir adéu per carta i iniciar ja la recuperació a Augsburg, Alemanya, de la seva lesió al genoll. L’escrit de Valdés, a primera hora del matí d’ahir, va servir per posar punt final a la seva llarga etapa com a blaugrana. Ha estat un any complicat per al porter -“cruel”, com ell el va qualificar a l’escrit- i per això vol seguir amb la seva vida, i la següent estació és continuar la recuperació en terres alemanyes. Valdés no s’ha sentit estimat i respectat per tothom, i com va escriure al seu llibre #Método V, el futbol, i sobretot la porteria del Barça, s’ha convertit en una presó: “Deixar el futbol era equivalent a la llibertat”.

El dolorós moment de dir prou

Carles Puyol fa dies que prepara l’acte d’avui. Durant aquesta setmana, assessorat per especialistes, ha treballat intensament el missatge que vol traslladar a la seva gent. El capità mai s’ha trobat còmode davant dels micròfons, i per això, com ha fet sempre en totes les parcel·les de la seva vida, ha fet els deures, ha treballat per mitigar les seves limitacions. Com ho va fer sent jugador del primer equip, quan, conscient de les seves mancances tàctiques, va contractar Joan Vilà -actualment l’encarregat de l’àrea metodològica del Barça- per fer un treball individualitzat i millorar com a central.

El 4 de març, just dos dies després de marcar contra l’Almeria el que probablement hagi estat el seu últim gol amb la samarreta blaugrana, Puyol va anunciar que abandonava el club de la seva vida, en el qual s’ha passat 19 temporades. Ho va fer amb un discurs de poc més d’un minut, sense llegir, verbalitzat de memòria, sincer i directe. Així és Puyol.

Als 36 anys el central de la Pobla diu prou, diu adéu al club al qual ha estat fidel durant tota la seva carrera, perquè Puyol ha decidit penjar les botes. No hi haurà una segona vida més enllà del Barça. Durant aquests últims mesos li han arribat dues ofertes del futbol estranger. Una de Qatar i l’altra dels Estats Units. Inicialment no descartava seguir en actiu, intentar provar una nova experiència, però el cos ha estat sincer amb ell, i ha vist que no pot allargar un final de carrera agònic per moments, martiritzat per les lesions. Mentalment pot, però les cames, vigoroses sempre, ja no responen a les seves ordres. A més Puyol ha estat pare recentment i vol gaudir de la seva nova vida, sense el desgast que provoca el futbol d’elit. Ja hi haurà temps per decidir -quan el dissabte quedi enrere- si el seu futur passa per les banquetes. De moment el de la Pobla no té cap proposta ferma del Barça per asseure’s al costat de Luis Enrique.

Puyol abandona un vestidor que ha liderat durant molts anys, acompanyat de jugadors de la casa com Xavi Hernández, de qui el defensa s’ha allunyat per motius personals, profunds i feridors. I això passa factura al grup. Tot i la distància, Xavi va lloar ahir els dos capitans, que diuen adéu de manera ben diferent. “És una pena. El Puyi és un exemple, i que marxi el capità és trist. Pràcticament hem completat tota la carrera junts i és una pena, el trobarem a faltar”, va dir l’egarenc sobre el central.

“És el millor porter de la història del Barça. La gent no el coneix prou i nosaltres el valorem molt des del vestidor. Cal respectar la seva decisió d’acomiadar-se així, està passant per un mal moment amb la seva lesió. T’has de posar a la seva pell, té una lesió important i marxa a recuperar-se”, va dir sobre el porter.

Enmig d’aquest clima crepuscular, l’equip ha d’aixecar-se per guanyar la cinquena Lliga en sis anys. “No podem fallar. Tenim una oportunitat històrica davant la nostra gent i no podem fallar. A aquesta generació li falta una Lliga en l’última jornada”, va reconèixer Xavi.

El futbolista de Terrassa també va parlar sobre el seu futur, i pel que va dir de moment no emprendrà un camí similar al de Puyol i Valdés. “Hi ha molts rumors i no sé què passarà. La meva idea és seguir al Barça, és la meva primera opció i no ha canviat”, va dir el migcampista, un jugador que amb la marxa de Puyol haurà d’assumir la capitania. El primer partit per demostrar el seu lideratge serà dissabte, el Barça necessita aixecar-se i oblidar durant 90 minuts la sensació que tota aquesta història tan brillant s’està acabant. L’equip necessita veu dins el vestidor.