TOT COSTA

Les banyes d’Umtiti

Aquesta setmana ha agafat volada una foto de grup del primer equip del Barça per a un patrocinador automobilístic en què Umtiti posava les típiques banyes sobre el cap del vicepresident Cardoner. Una befa que la majoria de nosaltres hem fet entre amics en alguna ocasió, sobretot quan encara no havíem superat la pubertat. I que no té cap conseqüència perquè el futbolista es va disculpar personalment, i perquè el directiu ja deu tenir assumida aquella dita castellana de ficar-se al llit amb nens i llevar-se moll.

Fer cas d’una entremaliadura no té sentit, però sí que em va sorprendre que, preguntat sobre la qüestió, Valverde afirmés que els seus futbolistes són gent prudent i que tenen gràcia. Home, jo no acabo de trobar la gràcia a fer conya mentre dediques uns minuts a retratar-te, no només amb el vicepresident del club, sinó sobretot amb el responsable de l’empresa que cedeix cotxes a tota la plantilla i que imagino que no deu pagar pocs calés per poder lluir comercialment la famosa foto. Una lectura possible de la situació seria que reflecteix el bon ambient que hi ha al vestidor, i això és bona notícia. Però ser professional no va només de fer molts gols i tenir un contracte molt elevat, sinó també de saber estar en totes les circumstàncies quan s’està representant l’entitat. I plou sobre mullat perquè el curs passat, en el mateix acte amb el mateix patrocinador, no hi va haver manera de convèncer un parell de vaques molt sagrades de la plantilla perquè pugessin al cotxe que els cedien per poder-los immortalitzar. Els esforços dels responsables del club no van ser suficients per fer-los entendre que feien quedar molt malament el Barça davant el patrocinador. Bromes puerils al marge, la qüestió que subjau és que l’entitat cada cop té més dificultats per aconseguir que els futbolistes acceptin participar en aquest tipus d’actes, que són fonamentals per augmentar els ingressos i fer front a una massa salarial colossal. I, encara pitjor, revela la inexistència d’una figura amb prou ascendent sobre els futbolistes per fer-los entendre que hi ha determinats moments, més enllà del que és estrictament esportiu, que no són importants per a ells però sí per a l’entitat. Com quan es van negar a fer acte de presència a la gala de la FIFA de l’any passat. Òbviament, el seu objectiu és guanyar títols, però la broma d’Umtiti confirma que el Barça està en mans dels jugadors. I així és complicat que una empresa funcioni.

EDICIÓ PAPER 30/05/2020

Consultar aquesta edició en PDF