Valverde, el gendre que critiquem quan marxa

Cap / D’esportsEncara podeu fer-ho. Busqueu la reacció a les xarxes socials de milers d’aficionats del Barça d’arreu del món al veure que Valverde havia renovat: imatges, bromes, gifs i frases plenes d’enginy van respondre al missatge del club que anunciava la renovació. Els seus autors semblaven més espantats que un militant de Vox en una llibreria. N’hi ha per tant? Crec que no. Al final, les xarxes no són la realitat, en part perquè podem exagerar i dramatitzar més que no ho fem normalment. Però la reacció és significativa: Valverde no ha connectat del tot amb els aficionats del Barça.

El tècnic blaugrana és com el teu gendre. Un cop és fora et poses a criticar-lo. Dius que no és divertit, que sempre fa ganyotes. Però en el fons tampoc t’incomoda que sigui ell l’escollit, ja que podria ser pitjor. A diferència d’altres, té paciència per escoltar quan toca: parla de fotografia, no falta a cap cita i quan algú es discuteix controla la situació. Valverde mai busca excuses, hi és sempre. Sap gestionar les situacions. Evita baralles i fins i tot troba la forma d’aconsellar els joves que surten massa de festa. Però aquestes virtuts no les destaquem, ja que pesa molt més la tristesa pel que no té. Valverde és el gran gestor, però només ens diverteix molt de tant en tant.

El Txingurri no ha aconseguit mai engrescar-nos tant com altres noms del passat. Bàsicament, ens excita poc. El seu Barça és complidor, es reserva per als dies importants i guanya per inèrcia. Però llavors veus l’Ajax, tot i que va perdre contra el Madrid dimecres, i et preguntes per quina raó el Barça no podria jugar també així quan fa rotacions. Contra el Valladolid, veus Valverde i enyores un passat en què cada dia tot era excitant, tant en el triomf com en la derrota. Mires Boateng, Vidal i el joc, i el sopar familiar es fa feixuc. I te’n vols anar al bar.