Valverde i Zidane, cosins germans

Si deixem de banda el seu palmarès, Zinedine Zidane i Ernesto Valverde són com cosins germans, entrenadors tallats pel mateix patró: no perden mai els papers -com a mínim en públic- ni en la victòria ni quan van mal dades; prefereixen empassar-se un gripau que generar un incendi al club que els paga, i, futbolísticament, semblen més partidaris de la practicitat que no pas d’aferrar-se a una idea concreta.

Traslladat al clàssic, em sorprendria que Valverde sortís del guió de les últimes setmanes: Paulinho completarà el rombe al mig del camp i farà la feina bruta perquè Messi i Suárez se centrin a marcar diferències. Tants caps, tants barrets, tenint en compte que no disposa de Dembélé ni d’Alcácer, les dues peces que li permetrien formar una davantera de tres. L’única alternativa real que li resta és recuperar el sistema asimètric de l’inici de temporada amb Sergi Roberto o André Gomes oberts a una banda, però això suposaria fer entrar Semedo al titular i renunciar a Paulinho, cosa que no veig gens probable. Al capdavall, deu pensar, si amb el 4-3-Paulinho-2 li ha funcionat, per quin motiu hauria d’alterar una dinàmica que ha aportat a l’equip la solidesa i seguretat que no va tenir l’últim cop que va trepitjar el Bernabéu?

Si el Barça té il·lusió per descavalcar definitivament el Madrid de la lluita per la Lliga i, no ho oblidem, per treure’s el regust de ridícul de la Supercopa, se suposa que els blancs haurien de transmetre unes ganes boges de demostrar que la classificació és un miratge i que no són pitjors que el Barça. Però Zidane desprèn -i si no, la fingeix bé- molta calma.

El francès té moltes més opcions per plantejar un partit o un altre: pot apostar per Bale en una banda per exigir a Jordi Alba defensivament i restar un recurs fonamental a l’atac blaugrana, o fins i tot podria reforçar el mig del camp amb Kovacic, que a la Supercopa va excel·lir en un marcatge individual sobre Messi. Però el més probable, com a gran pragmàtic, és que abraci l’onze titular que li va donar la Champions ara fa uns mesos, amb Isco per darrere de Benzema i Cristiano.

Valverde no té cartes per amagar i Zidane no vol descobrir el seu joc: si sortirà a pressionar ben amunt per intimidar el Barça i despullar-lo sense pilota com va fer a la Supercopa, si l’esperarà per enganxar-lo al contraatac com marca la tradició blanca o si anirà alternant allò que més li convingui. El que és segur és que veurem un clàssic més igualat que l’últim i que, acabi com acabi, ni Valverde ni Zidane no ens sorprendran.

EDICIÓ PAPER 11/07/2020

Consultar aquesta edició en PDF