Samuel Umtiti: “Estar dos anys guanyant només la Copa no seria suficient”

Sant Joan DespíSamuel Umtiti (Yaoundé, el Camerun, 1993) es va criar a Menival, un barri de Lió on va començar a perseguir una pilota, abans de ser descobert per l’Olympique. Convertit en un puntal del Barça, el francès és un noi rialler que no amaga la seva felicitat. És afortunat i ho sap. Umtiti, que encara no s’atreveix a parlar en castellà, no sap què respondre quan li pregunten pel seu primer record futbolístic. Però preguntat sobre el futur, no en té cap dubte: vol guanyar-ho tot.

S’ha format al futbol base de l’Olympique de Lió, considerat un dels millors clubs de França. Com ho recorda? L’ha ajudat a l’hora d’adaptar-se al Barça?

Sí, hi ajuda. A Lió treballen una mica com al Barça, salvant les diferències. Cuiden la tècnica més que altres clubs, i també l’aspecte físic. Això m’ha ajudat al Barça, m’hi he adaptat ràpidament, tot i que aquí et trobes amb jugadors tan bons que sempre costa, al començament. Imposa respecte. Costa arribar a dalt, però he gaudit molt de tot el procés. Al Lió vaig trobar les persones clau per poder créixer. Professionals als quals estic molt agraït.

Però al Barça tot és més exigent.

Sí, aquí tot va molt de pressa. Tècnicament hi ha una gran diferència amb els altres clubs, es cuiden molts aspectes del joc concrets en què t’exigeixen no fallar. Si et toca fer canvis de joc, no pots fallar mai. Si toca jugar cap a la dreta, cal fer-ho. O cap a l’esquerra. Si falles, jugant com es juga, pots concedir un gol. Es cuida la pilota, l’estil. És una manera diferent de jugar: quan vaig arribar va ser increïble veure el nivell dels entrenaments.

Tothom parla dels rondos, un símbol d’identitat blaugrana. La pilota va tan de pressa que costa entrar-hi...

Sí, els rondos primer espanten una mica, no és fàcil. Ara he millorat, però la perdia ràpidament els primers dies. També la recuperava de pressa, eh!

Valverde és tan diferent de Luis Enrique? Noten la diferència?

Cada tècnic és diferent, i en aquest cas és una manera diferent de treballar. El nou míster és més tranquil, té una manera diferent de parlar, de gestionar el grup. Aporta calma i tranquil·litat.

Una de les imatges que ens va deixar l’any passat és vostè celebrant amb l’afició blaugrana a Madrid el títol de Copa. Va venir per guanyar títols?

Hi he vingut per progressar, però sobretot per guanyar títols, és veritat. És el que vull a la meva carrera, vull guanyar. Un club com el Barça sempre hauria d’aspirar a guanyar-ho tot. Més que una Copa.

El Barça es podria permetre un segon any guanyant només la Copa?

No seria normal estar dos anys sense guanyar res més que la Copa. No seria suficient. Cal aspirar a més, soc molt competitiu. Soc al Barça per guanyar-ho tot, cada títol. En cas contrari seria en un altre club menys exigent.

És un dels pocs jugadors que celebra els triomfs amb l’afició.

M’agrada tenir bona relació amb l’afició, és necessària. El dia de la remuntada contra el PSG va ser increïble com va animar tot el partit.

Li ha tocat viure de pressa: jugant una Eurocopa perduda, fitxant pel Barça...

He viscut uns anys molt intensos, i cal aprendre de tot. De les coses bones i de les dolentes. A l’Eurocopa era suplent i vaig acabar jugant, però es va perdre la final a casa. I, després, venir al Barça. M’ha fet madurar, no m’ha fet por el repte. Soc jove però ja tinc experiència i he viscut prou per saber escollir.

Com es porta amb Mascherano? Li ha pres la titularitat.

Tothom vol jugar, però la qüestió més important és el grup. Ell també juga, però penso sempre a fer la meva feina, sigui titular o suplent. En futbol, si et toca jugar un company ha de seure. Les coses van així. Em porto bé amb tothom, també amb Mascherano, Piqué, Vermaelen...

Com és jugar amb Piqué? Ha calgut modificar coses del seu joc?

Els centrals sempre ens hem d’adaptar una mica a l’altre, tothom té les seves característiques i tasques. Cal crear automatismes, cal diàleg, ja sigui amb el Javier o amb Piqué.

Com viu aquests dies la situació política Piqué? Haver de jugar el dia del Las Palmas va ser complicat per a l’equip?

El Gerard ens va explicar què passava, ell té dret d’expressar-se, és una persona molt llesta, un paio valent. Però després sap concentrar-se. Era important guanyar, encara que passessin altres coses. Va ser estrany, però no podíem fer res més sinó guanyar, la vida és així.

El va notar diferent sobre la gespa?

No, és un gran professional, una persona intel·ligent. Va prendre una decisió correcta, va jugar com sempre.

Va caldre convèncer Piqué i Sergi Roberto per jugar?

No, jugar va ser una decisió del president. I ells ho van entendre. Calia jugar sense públic? Doncs sense públic. Tothom va acceptar la decisió, tant el Sergi com el Gerard. Som un equip.

Ja se sent amb confiança per alçar la veu dins el vestidor o encara no li toca?

Vull aprendre, vull créixer al costat dels líders naturals del vestidor. Tenim jugadors com l’Andrés, el Masche i el mateix Piqué. Són els que parlen perquè coneixen el club i tenen experiència, i jo els escolto. Veus què han fet, què han guanyat i saps què et toca aprendre. Escoltant s’aprèn molt, sempre.

Ha sigut un any estrany, amb l’atemptat, els fets de l’octubre... També a escala esportiva: el cas Neymar, perdre la Supercopa... Però l’equip ha reaccionat.

S’ha demostrat que som un equip mentalment molt fort. Tots tenim les nostres preocupacions, però després ens focalitzem en el joc.

Però Samuel Umtiti sap què passa a Catalunya? Ho segueix?

Sí, formo part d’aquest club, un club amb la seva personalitat, i toca interessar-s’hi. No pots aïllar-te’n.

Teniu ganes de jugar contra el Madrid per demostrar que la Supercopa no servia per treure conclusions?

Sempre vols jugar els grans partits, però es tracta de demostrar qui som, no lluitar contra els altres. Ara, cal entendre què havia passat durant la Supercopa: un tècnic nou, un nou sistema, canvis del mercat de fitxatges... Va ser cosa de tots, perdre-la, però hem reaccionat.

Enyora el trident? És estrany no veure Neymar?

El Ney ens aportava molt, però l’equip s’ha adaptat bé a la seva marxa amb l’arribada de nous jugadors i una reacció col·lectiva. L’equip s’hi ha adaptat bé.

Com es troba Dembélé?

Està bé. És complicat el que viu però el veig animat, amb ganes de tornar. A veure si aprèn a comunicar-se en castellà de pressa, millor que jo [somriu]. Va patir a l’estiu, quan no el deixaven sortir de Dortmund. Tenia ganes d’arribar i, quan va debutar, es va lesionar. És frustrant, però quan pugui jugar la gent descobrirà un gran jugador.

És l’únic dels últims fitxatges que ha aconseguit ser titular. Deu ser dur no poder jugar...

No és fàcil arribar al Barça i jugar. I menys quan ets jove. L’estil és diferent, la manera de treballar és diferent i cal adaptar-s’hi. La major part dels fitxatges eren gent jove, necessiten temps.

En pocs mesos debutarà en un Mundial. Com ho viu? Són favorits?

Arribar a un Mundial és un somni, serà bonic, però França no és favorita, sinó Espanya, Alemanya o el Brasil.

Si és possible, millor evitar jugar contra Messi?

L’objectiu és competir, però no vull imaginar-me defensant el Leo.

Com és jugar al costat seu?

És el millor del món, marca les diferències. Guanyi o no guanyi títols, és el millor del món, no hi ha debat. Mai falla.

Mascherano diu que pateix quan juga. I vostè? Què és el futbol a la seva vida?

Ho és tot. Jo no pateixo, m’agrada. És la meva vida, fins que me’n vaig de vacances.

Però se’n va anar de vacances amb Lacazette i Griezmann...

Haha! Però no es parla de futbol!

Els fitxaria al Barça?

Sí, tots dos. Tinc una gran amistat amb ells. Lacazette va aconsellar-me bé quan va trucar al Barça, i ara vull que triomfi a l’Arsenal, tot i que no seria mala idea veure’l al Camp Nou [somriu]. I Griezmann ja el veiem tots a l’Atlètic, és un jugador de primer nivell. Si hi ha opcions, els diré que no dubtin, que vinguin al Barça.