Misc 03/12/2013

Resultadisme i discurs oficial

i
Jordi Borda
2 min
Gerardo Martino, entrenador del Barça.

Ja em disculparan la petita llicència que avui parli una mica del meu gremi, el dels periodistes, i de la seva relació amb els subjectes de les notícies. Ja sé que segurament després dels polítics i els banquers som el col·lectiu professional més blasmat i amb més mala reputació de tots els possibles (merescudament, en molts dels casos). Permetin-me la llicència perquè, entre altres coses, en una setmana l'entrenador del Barça ha responsabilitzat els periodistes vinculats a la informació del FC Barcelona de valorar la realitat en funció dels resultats, i Cesc Fàbregas de parlar des del sentiment d'un soci del club.

Repassem els antecedents. Leo Messi. Una part del periodisme ha informat des del principi que el crac no havia començat del tot bé. Contra el discurs oficial del club i els missatges de l'entrenador, va ser el mateix Messi qui va avançar que no estava al 100% a través de Weibo, la xarxa social xinesa, abans de trencar-se i improvisar una pretemporada de dos mesos entre Barcelona i l'Argentina.

Seguim. Una part del periodisme va informar que Juanjo Brau no acompanyaria més Messi en els seus desplaçaments a l'Argentina. Altre cop, contra el discurs oficial. Si busquen Messi, sàpiguen que és a l'Argentina amb un recuperador de l'AFA, mentre Juanjo Brau treballa amb Jordi Alba i altres lesionats per tenir-los a punt com més aviat millor.

¿Veiem què ha passat amb el joc de l'equip? L'aplaudiment va ser unànime després del 7-0 de la primera jornada contra el Llevant. La pressió va ser aclamada com un valor i es va atribuir a la feina de Martino. Acte seguit la pressió va desaparèixer, l'equip va seguir guanyant però, altre cop des del periodisme, es va instal·lar el debat al voltant del joc de l'equip. No cal ser nostàlgic del guardiolisme, ni amic personal del mite, ni aixecar-se ben d'hora ben d'hora ben d'hora per explicar en una crònica del partit que el Barça tenia dificultats per jugar aprofitant tot el potencial dels seus jugadors. Tot i això, el discurs oficial deia que hi havia gent interessada a "fer mal al Barça" i gent "esperant que l'equip perdés després de vint partits guanyant".

El discurs oficial es va aferrar als resultats i la coartada ha perdut un llençol a Amsterdam i un altre a San Mamés. Hi ha qui ha confós un debat futbolístic en el periodisme amb un atac directe als fonaments del règim establert. Al cap i a la fi, la realitat és una cosa tan tossuda que sempre s'acaba imposant.

stats