El Reial Madrid acaba amb 20 anys de sequera europea

Enviat especial a MadridEl Reial Madrid de bàsquet va superar ahir l’Olympiacos (78-59) i va acabar amb 20 anys de sequera europea després de guanyar la seva novena Eurolliga, un títol que no aconseguia des de l’any 1995. L’equip grec, botxí del Barça als quarts de final, no va poder repetir l’heroïcitat de divendres, quan va eliminar el CSKA de Moscou, i Florentino Pérez es va poder llepar les dues grans ferides provocades per l’equip de futbol.

Després de perdre dues finals de l’Eurolliga de manera consecutiva, el Reial Madrid va demostrar que tenia la lliçó apresa i no es va refiar mai d’un Olympiacos que va lluitar bé, però que va trobar a faltar la millor versió de Vassilis Spanulis. Ben reforçat a l’estiu amb jugadors sobrats de caràcter i físic, el projecte de Pablo Laso va acabar trobant el premi gros que se li resistia. “Ser campió d’Europa és el màxim a què pots aspirar, és el premi a una trajectòria”, va dir el tècnic.

Si el Barça pogués repetir l’operació que va fer amb Ante Tomic i fitxar un jugador del Reial Madrid, l’escollit seria Jaycee Carroll, que ahir va liderar el triomf de l’equip blanc. Tot i que el premi al millor jugador (MVP) va ser per a Andrés Nocioni, l’escorta va tenir un protagonisme clau i va anotar 11 dels seus 16 punts en poc més de dos minuts decisius. Just quan l’Olympiacos acabava de remuntar un desavantatge d’onze punts.

Quan Jaycee Carroll encara era invisible i no havia explotat amb l’Herbalife Gran Canària, el Barça va intentar fitxar-lo. El club blaugrana va oferir un contracte a l’escorta, que no es va atrevir a jugar a Barcelona per por de convertir-se en l’etern reserva de Joan Carles Navarro. El nord-americà tenia pànic d’acabar obligat a buscar-se minuts com a base i va declinar l’oferiment.

L’altre heroi de la nit va ser Andrés Nocioni, un jugador de 26 anys que no havia disputat mai una final four. “Ho he donat tot, no he fet altra cosa que donar-ho tot”, va dir el jugador argentí, que va acabar amb 12 punts i 7 rebots. L’aportació de caràcter va ser encara més gran. Inquantificable perquè al Reial Madrid no li tremolessin, com a les finals anteriors, les cames en el moment clau.