Publicitat
Publicitat

Reflex del teu entrenador

Era imperatiu guanyar a Granada. La desfeta a la Champions necessitava una resposta contundent, una demostració de la grandesa d’aquest grup humà que ha dominat el futbol mundial durant tants anys. I l’equip no va aparèixer, va tornar a evidenciar una fragilitat alarmant, una falta de caràcter i mentalitat guanyadora. D’allò que els havia fet els més grans.

El Barça no va tenir líder al terreny de joc. Tampoc a la banqueta, on les decisions de Gerardo Martino debiliten més que reforcen, minven més que sumen. Falten idees, falten variants per contrarestar el treball dels rivals, que disseccionen detingudament el Barça per descobrir les seves creixents debilitats. Al Barça sembla que aquest treball no existeix.

Cada vegada que s’intervé, l’equip fa un pas enrere. Les sacsejades tàctiques de l’entrenador dilueixen les poques idees que hi ha dins del camp. Granada va ser un exemple més del desgovern d’una plantilla incapaç de rebel·lar-se. El primer canvi del tècnic de Rosario, quan l’equip topava una vegada i una altra contra el mur andalús, va ser substituir Adriano per Jordi Alba. Peça per peça. Aquesta va ser la primera solució des de la banqueta per refer la inoperància generalitzada que acompanya el Barça des de fa moltes setmanes, uns símptomes que ja es podien intuir al principi de la campanya, quan es va iniciar el famós debat de l’estil. Ahir, a Granada, el Barça va arribar sense centrals purs, i la resposta de l’equip tècnic va ser col·locar dos migcampistes, reconvertir-los. No hi va haver aposta pel filial, cap jugador del planter va viatjar amb l’equip per reforçar el missatge de “La Masia no es toca”. Res de res. Perquè no es comparteix el discurs, la filosofia, perquè no es va al Miniestadi per veure els filials.

Com el Bayern Munic, com l’Atlètic de Madrid, el Barça també és un reflex del seu entrenador. Falten idees per modificar els partits, però falta discurs per aixecar els ànims d’un grup ferit, emmirallat en una institució fràgil que desprotegeix encara més el que passa al terreny de joc.

El Barça no té lideratge. Les limitacions del cos tècnic per reconduir l’equip no eximeixen de responsabilitat els futbolistes. Quins han estat els que més han treballat durant els últims partits? Els que han tret el caràcter per dir prou? Bartra, Montoya, Neymar... els jugadors als quals el seu passat no pot fer ombra al seu present. Els que han d’assaborir encara el gust dolç de la glòria. Messi no hi és, Iniesta quan apareix el tècnic l’esborra, Mascherano flaqueja. Falten referents per donar un cop damunt la taula i exercir un lideratge bàsic per revertir la dinàmica en què ha caigut aquest equip.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF