Recuperar Semedo per guanyar toc al mig del camp
Valverde intenta camuflar les mancances del portuguès amb Sergi Roberto
BarcelonaSegon partit oficial de la temporada, segona victòria i segona combinació al mig del camp. Guanyar l’Alabès en el debut a la Lliga Santander va ser un pas més del Barça en la seva evolució. Els canvis d’aquest estiu han d’anar trobant el seu lloc en l’ecosistema de l’equip, sempre sota la premissa que la zona de creació és el punt de partida. De tot. És l’ànima d’aquest equip, però aquest any serà difícil definir-la, posar-li nom i cognoms. La marxa d’Andrés Iniesta inaugurava mesos enrere el càsting per trobar el company de Sergio Busquets i Ivan Rakitic. Substituir el manxec i encaixar al costat de dos dels futbolistes que més bé han rendit de blaugrana en els últims anys no és fàcil.
Ernesto Valverde té alternatives per poder escollir a plaer: Arthur carbura la jugada, Rafinha té verticalitat, Coutinho és talent i Sergi Roberto ADN del Barça en estat pur. L’entrenador va entendre que el de Reus era ahir la millor opció per jugar contra un equip que esperaria al seu camp. D’interior, no fent de lateral en funcions, com és habitual. Que Roberto avanci metres són bones notícies per a Nélson Semedo, titular. El rendiment dels jugadors va demostrar que el portuguès i el quart capità del Barça són compatibles, però que no brillen i encara no fan brillar el col·lectiu.
Semedo i la defensa
Junts treballen millor per difuminar les seves mancances i fan millors les seves qualitats. És la fórmula de voler-ho tot i no renunciar a res. Valverde va intentar posar en comú la correcció defensiva de Roberto a la banda dreta, que es trobava sempre amb Leo Messi, i el potencial físic de Semedo en la sortida amb pilota i el replegament. Tot perquè el portuguès encara no està del tot rodat quan el Barça no té la possessió. És un dels seus punts negatius, i per això no és un pilar fonamental al Camp Nou i tampoc a la selecció de Portugal. La seva no convocatòria per al Mundial de Rússia 2018 va ser un toc d’atenció. Els altres jugadors venen del vestidor del Barça, i necessiten que faci aquesta passa endavant. Els deures són clars. Millora, però ha de fer-ho encara més. La seva capacitat física l’ajuda: si s’equivoca en la sortida al tall, té potència muscular per poder recuperar la posició. Sempre és més fàcil créixer com a futbolista si ets un superdotat en el desplaçament. En el u contra u amb espais Semedo va ser molt superior contra l’Alabès, com es va poder veure en la primera acció d’Ibai Gómez. L’ex de l’Athletic no va trobar la solució ni en el dríbling ni en la conducció. El rival ha de tenir les idees molt clares o moltes cames per deixar enrere el defensor culer. I quan s’equivoca en la sortida o quan va per dins, Sergi Roberto li fa la cobertura. Ahir els dos eren com baldufes amb trajectòries lligades, com un futbolí.
El treball de pissarra és interessant, però obliga Roberto a estar pendent del seu company. Això fa que perdi frescor, idees i futbol. El de la Masia només va deixar una jugada marca de la casa, al minut 17, quan va arribar fins a la línia de fons després de deixar enrere dos oponents. Troba fàcilment Messi, i això és constant. El migcampista també allibera l’argentí de córrer tants metres quan l’oponent organitza el contraatac. També és vital la presència de Sergio Busquets, que va ser una ajuda constant per a Sergi Roberto i Semedo fins al descans. En termes exclusivament de control de la situació, aquesta dupla va funcionar. L’equip no va patir darrere i arribava a la porteria de Pacheco. Però poca cosa més.
Espais per a Roberto
El Barça necessitava més, esperonat pel 0-0 que dibuixava el marcador. Adobat per la falta d’encert de Suárez i Messi, Valverde va donar metres a Sergi Roberto; el va col·locar al lateral i va treure a Semedo per Coutinho. La dimensió de crac que té el brasiler el convertirà sempre en el primer reforç al guió inicial. L’ex del Liverpool es va situar a la banda esquerra i va deixar l’altre sector del camp per a les arribades del de Reus. Alliberat, Roberto va ser un dels homes que més va tocar la pilota de tot l’equip en el tram inicial del segon període. Fins al minut 45 va ser el quart que menys va participar en les jugades, deixant Marc André Ter Stegen de banda. L’internacional espanyol va començar a ser una referència ofensiva.
El Barça guanya una arma més que se suma a Ousmane Dembélé i a Jordi Alba, constantment exigit per la seva societat amb Messi. Sumar pólvora va ser clau per començar a veure porteria i sumar els tres primers punts del curs.
