Posats

En el futbol, com en la vida, als protagonistes no els jutgem només pel que fan sinó per la imatge que transmeten. Un bon exemple d’això és Arda Turan. En el fons, el que emprenya el culer no és que faci una falta absurda al clàssic, sinó aquest posat entre feixuc i mandrós que transmet quan juga. Val a dir que també en això som resultadistes, perquè Arda és el mateix el dia que t’ensorra el partit del Madrid que el dia que fa un hat trick a la Champions. Avui segurament serà titular al Sadar i estic tan segur que jugarà bé -perquè jugarà al seu lloc- com que ens tornarà a posar nerviosos.

Em passa el mateix amb André Gomes, un futbolista que m’encantava al València perquè té un munt de virtuts físiques i tècniques. Admeto que ha aconseguit encendre’m amb el seu posat una mica passiu en determinats partits, quan la idea que un té d’un futbolista que arriba al Barça és que s’ha de menjar la gespa per guanyar-se el lloc. Estic segur que ho intenta amb totes les seves forces però no pot evitar transmetre fredor.

En el cas d’Aleix Vidal és evident que té un problema amb el seu entrenador o, per ser més precís, el seu entrenador el té amb ell. No és pas per culpa dels periodistes que només ha jugat quatre partits en tres mesos, però el de Puigpelat va preferir acusar la premsa de buscar problemes on ell diu que no n’hi ha. Doncs també deu ser cosa nostra que, després de fer un partit boníssim contra el Borussia, ahir tornés a quedar fora de la convocatòria.

I a qui sens dubte li costa més disgustos el seu posat agre és a Luis Enrique. Dilluns es va despenjar afirmant que a ell guanyar el partit de Champions -que certament no valia per a res- li importava “ tres narices ”, cosa que no sona gaire bé venint de l’entrenador del Barça.

Però ahir, amb el pare de Messi a Barcelona pendent de començar a parlar de la renovació del seu fill, va reblar el clau. Davant una pregunta que era una passada de gol -“¿T’atreviries a apostar per la renovació de Messi?”, com havia fet amb encert per la de Neymar- va preferir no satisfer un mitjà de comunicació que té enfilat que no pas emetre el discurs optimista que interessa al club.

Estic segur que l’asturià no és pessimista respecte a Messi, però no volent donar un titular en va servir en safata un que genera desconcert i preocupació. En general, m’agrada l’estil de Luis Enrique perquè diu el que li rota, però s’ha de fer mirar que les seves fòbies desenfoquin la imatge institucional que ha de transmetre l’entrenador del Barça.