15/06/2018

Pare de Lenin, fill de la multiculturalitat

3 min
Pare de Lenin, fill  de la multiculturalitat

Cap / D’esportsIlià Nikolàievitx Uliànov va passar tant per Kazan com per Saransk, dues ciutats que s’estrenen com a seus del Mundial. A les dues ciutats diferents plaques recorden el seu pas per aquestes terres, ja que Rússia segurament és dels països del món amb més plaques per recordar qui va viure o va fer nit als edificis, cosa que converteix els carrers en museus vius. La gràcia d’aquestes plaques, però, és que són en diferents idiomes. A Kazan, en rus i en tàtar, la llengua dels tàtars, un poble de parla turquesa. A Saransk, en rus, en erzya i en mokxa. Aquestes dues últimes són les llengües dels mordovians, un poble que li deu molt a Ilià Uliànov.

Uliànov mereix ser recordat per tot el que va fer, tot i que als llibres d’història ha estat devorat pel seus fills. El fill gran, l’Aleksandr, va formar part d’un grup revolucionari que va intentar assassinar sense sort el tsar Alexandre III, motiu pel qual va ser penjat de la forca. El fill petit, el Vladímir, va quedar tan impactat per la mort i les idees del germà que les va dur més enllà, i va passar a la història amb el sobrenom de Lenin. Si el fill, Lenin, va ser el pare de l’URSS, el pare de la criatura, Ilià Uliànov, també va ser un idealista. Però més pacífic.

Ell explica a la perfecció un dels grans tresors de Rússia: la seva diversitat cultural, amb un grapat d’ètnies, llengües, cultures i nacions. Nascut el 1831, Ilià Uliànov era fill de Nikolai Uliànov, un home que havia nascut com a serf en un estat encara feudal. Stepan Brekhov, el propietari de les terres on treballava l’avi de Lenin, li va donar la llibertat i va poder obrir-se camí en una Rússia on cada cop més gent començava a entendre que podia escriure el seu futur sense dependre de senyors feudals o aristòcrates. L’avi de Lenin era d’ètnia txuvaix, un poble d’origen turc amb llengua pròpia. La seva dona, l’àvia de Lenin, era calmuca, un poble descendent dels mongols que encara avui conserva com a religió el budisme. Ilià Uliànov, doncs, tenia sang d’origen turc i mongol, pobles que molts segles abans havien arribat a la zona de l’est. A Rússia la identitat neix així, mirant tant a l’oest, com a l’est, el sud o el nord, amb desenes de nacionalitats que conviuen amb la cultura russa. I Uliànov, que va graduar-se en física i matemàtiques, i va iniciar una breu carrera com a meteoròleg, va dedicar part de la seva vida a crear escoles perquè algunes d’aquestes nacions tinguessin una educació moderna en la seva pròpia llengua, i no només en rus, com s’imposava des de Moscou.

Uliànov, després d’estudiar a Kazan i treballar a Saransk, va arribar a ser inspector de les escoles públiques al districte de Simbirsk, on va facilitar l’establiment d’escoles nacionals per als txuvaixos, els mordovians i els tàtars. És a dir, va ser clau per a la modernització i pervivència de les llengües que encara avui es parlen a Kazan i Saransk. Ara els mordovians no arriben a ser ni el 18% de la població de Saransk, tot i que l’estadi del Mundial porti el nom de Mordòvia, més en referència a la regió, de majoria russa, que al poble mordovià. A Kazan, en canvi, els tàtars són gairebé el 50% de la població, amb les seves mesquites -són musulmans-, llengua i ulls ametllats orientals. Els ulls que també tenia el pare de Lenin, un home tan interessant com la multiculturalitat de Rússia.

stats