Oxigen per als directius demandats

BarcelonaEls comptes que va presentar Joan Laporta el 2010, i que van ser reformulats per la junta de Sandro Rosell quan va entrar al Barça l’1 de juliol, estaven auditats. Així ho va confirmar el representant de Deloitte, Artur Amich, en la seva declaració de més de quatre hores d’ahir, la quarta jornada del judici per l’acció de responsabilitat contra Laporta i 16 directius més, a qui se’ls reclama 47 milions. Amich també va reconèixer que de la reformulació dels comptes que va fer la junta entrant, pel que fa a la partida de 37,8 milions del litigi amb Sogecable, “es poden salvar 7,5 milions”, fet que podria rebaixar la xifra demanada als exdirectius.

El jutge denega documents

La jornada va arrencar amb la discussió entre el jutge José Manuel Martínez Borrego i les parts per si s’acceptava una nova documentació que volia aportar el club, referent a la memòria econòmica del 2011-12 i que afectava directament el gran punt d’interès de la jornada d’ahir, la provisió de 37,8 milions pel litigi amb Sogecable, i que finalment el jutge va denegar. Després de la decisió del magistrat, molest perquè el Barça no ho havia aportat abans, va arrencar la quarta i última jornada de declaracions, amb protagonisme únic per a l’auditor de Deloitte.

Amich va admetre que els comptes de Laporta no es van reformular per instància seva, sinó per decisió de la directiva entrant. “No és la nostra feina. Ho nego rotundament. És competència exclusivament de la junta”, va dir el representant de l’auditora, que va voler aclarir que l’informe de Deloitte “no és una opinió favorable; hi ha un conjunt d’excepcions que s’han de considerar”. Segons Amich, tal com va dir en la jornada de dimecres l’exdirector general Joan Oliver, els comptes de Laporta sí que estaven auditats, tot i que no va arribar l’informe fins a l’1 de juliol, el primer dia de Rosell. Posteriorment, hi va haver un segon informe, el 15 de juliol, que va servir al nou equip de govern per dur a terme la reformulació dels comptes, i que va representar un canvi en el tancament de l’exercici 2009-10: es va passar d’11 milions de benefici que va presentar Xavier Sala i Martín, a gairebé 80 de pèrdues després de la reformulació. Això, finalment, va derivar en unes pèrdues totals durant el mandat de Laporta de 47 milions, la quantitat que se’ls reclama (25 els hauria d’assumir l’asseguradora Zurich).

El gran punt d’interès ahir va ser Sogecable, la partida més gran de les pèrdues que s’imputen a Laporta (37,8 milions). El 2012, després d’acabar pagant a Sogecable una quantitat inferior a la provisionada el 2010, el Barça va recuperar, per tant, una part d’aquests diners, i això va fer que el jutge José Manuel Martínez Borrego, en un interrogatori que va dirigir ell mateix a Amich, fes constar la seva sorpresa: “Si hi ha provisions que després no s’han materialitzat ni convertit en pèrdues, no sé per què es reclamen”. Això podria suposar un canvi de les xifres de la demanda, tal com va deixar entreveure Amich: “Es poden salvar 7,5 milions”. Aquesta quantitat es podria descomptar del total, i es deixaria la xifra al voltant dels 40 milions, tot i que la part demandada manté que fins i tot es podria posar en dubte tota la partida de Sogecable, és a dir, gairebé 38 milions que s’haurien de restar als 47 totals.

Amich va ser inflexible amb la resta de set excepcions i incerteses que van plantejar als números presentats per la junta de Laporta. Tot i això, va deixar entreveure que la taxació dels terrenys de Viladecans, que va servir per fer una minusvàlua dels terrenys -que van passar de 17 a 5,5 milions de valor-, va provenir de la junta entrant, tot i que no era encara 1 de juliol i s’estava en un període de traspàs de poders.