Messi, l’home que decideix quan riurem
Cap / D’esportsCada cop que Messi cau a terra, fent ganyotes, amb dolor, milions de persones perden la veu. Deixen tot el que estaven fent. Els cambrers s’aturen amb el menjar calent a la safata, els pares deixen de cuidar els fills i els espectadors paren d’animar. De sobte, tothom estudia cada moviment de Messi intentant endevinar què està passant. Si serà greu, si serà només un cop. Contra el València el partit no va ser el mateix a partir del moment que Messi va començar a notar molèsties. De sobte, l’equip visitant, guiat per un Parejo descomunal, es va sentir més còmode. Si Messi pateix, el Barça deixa de semblar tan fort. Els rivals creuen més en si mateixos. Messi és així, un home capaç de condicionar el nostre estat d’ànim. Sense voler-ho, l’argentí decideix si somrius, si pateixes o si aquesta nit t’espera un bon sopar o només un munt de xocolata per animar-te i oblidar les penes.
Sí, el Barça va ser capaç de golejar per 5-1 el Reial Madrid sense Messi en el primer clàssic de la temporada, però era diferent. Si ja saps que no juga, encares el partit amb un ànim diferent. Tant l’aficionat com el jugador. El Barça té prou recursos per excel·lir sense el seu capità, però quan Messi juga i cau lesionat, tot canvia. L’equip se sent més feble, la dinàmica del matx canvia. Messi va aparèixer en els moments clau d’un partit en què el València va jugar a un nivell altíssim. Seria un error centrar l’anàlisi en les rotacions i els problemes defensius blaugranes oblidant que al davant hi tenia un rival renascut en què Parejo va jugar a un nivell altíssim. El Barça té errades i encerts, però sempre cal valorar els partits analitzant el que ha fet l’adversari. En aquest cas, un València que hauria guanyat el duel si no fos per Messi i una de les seves rematades marca de casa: els xuts des de la frontal, entre un munt de cames, en què acarona la pilota veient un forat allà on la resta de mortals veuen un mur. Messi, sempre especial, ocupa un lloc tan central al Camp Nou que encomana el seu dolor als espectadors. És l’inici i el final de tot.
