Ni Champions, ni Copa. I la Lliga, gairebé impossible. Aquesta és la nova normalitat del Barça, que ahir, a la terra dels vestits de la trama Gürtel, va trobar el vestit a mida: el de subcampió. El seu futbol no dóna per més que per ser segon. Aquest és el nou estatus d’un equip i d’un club que ha anat deixant de fer una cosa bé cada dia, fins a arribar al dia que han volgut i ja no han pogut. I no davant de formidables equips. Si l’Atlètic va encimbellar el triomf de la duresa il·lusionada, un Madrid sense Cristiano i a base de contraatac va mostrar al món que el Barça ja no sap què fer amb la pilota, que s’ha perdut, ell solet, en un bosc de mitges veritats al govern i de mitjos partits al vestidor, sense tutela tècnica.
I això que quan més mort estava el Barça, i més avisava el Madrid en contraatac, Bartra, titular per accident, va fer un gol de córner. I es besava l’escut. De Messi, fins a aquell minut 68, només n’arribaven desoladores notícies. No hi és, i si se l’espera en algun lloc deu ser a l’Argentina, perquè ja fa dies que al Barça no hi és. I tot i que Bale va tornar la lògica al marcador amb un gol en què va córrer tot solet la banda esquerra fins a afusellar Pinto per sota les cames, Neymar va estar a punt d’empatar quan faltava un minut, però el seu xut va estavellar-se contra el pal. Casillas va anar al pal a agrair-li que l’hagués salvat d’un empat que, la veritat sigui dita, el Barça no va merèixer. Massa minuts de massa separació entre línies, massa jugades en què, en quatre tocs, el Madrid creava perill o sensació de perill. Les centrades d’Alves no servien per res. Precisament d’un error del brasiler en atac en va sortir el contraatac madridista que va provocar l’1-0.
Derrota guanyada a pols
La segona part va ser una pena. Sense ocasions, sense il·lusions i sense esma. Rutinària i apagada, fins que Bartra va salvar l’honor.
No val la pena fer l’anàlisi del partit. Qualsevol culer pot explicar per què es va perdre: Messi no hi és, Neymar no arrenca, el mig camp no troba línies de passada, la pressió ha baixat, a la defensa li costa treure la pilota jugada, la pilota circula lentament. I lentament, també, aquest equip s’ha enfonsat.
És una derrota guanyada a pols. Mirin el club: el president fugit, el club imputat, els fitxatges bloquejats. El Barça que ha deixat Sandro Rosell no té punt de comparació amb el que va rebre. El Barça va perdre ahir a la nit la final de Copa. L’autoritat moral ja fa dies que l’ha perdut.
