ARAFAREM1.000DIARIS
Misc 26/08/2013

El millor sobre l'esport femení

Només un 29% dels esportistes federats són dones. El seu esforç té poca presència als mitjans de comunicació, però els seus èxits, sobretot en grans escenaris com els Jocs Olímpics i els Mundials, les posen a l'aparador

Auri Garcia / àlex Gozalbo / Natalia Arroyo / Nuria García / Albert Solé
6 min

01-04-2011

"La informació esportiva condiciona els referents"

El Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) va presentar una anàlisi de més de 68 hores d'informació esportiva dels canals de televisió d'àmbit català. L'objectiu era diagnosticar el nivell de pluralisme que hi ha en aquest àmbit, i el resultat posava de manifest que hi ha mancances en totes les variables estudiades: sexe, modalitats esportives, competicions, protagonistes i abast territorial. La consellera Dolors Comas va admetre que les dades de l'informe "haurien de servir perquè s'incrementi l'esport femení i es diversifiquin modalitats i protagonistes, per tenir, així, una gamma més àmplia i plural". Segons Comas, la informació esportiva "marca uns accents que contribueixen a generar uns determinats referents", en comptes de reproduir la realitat esportiva del país. L'estudi deia que només l'1,3% de la informació esportiva estava destinada a l'esport femení. A més, el 64,4% se centra en el futbol.

09-04-2012

Laia Palau: "Guanyar l'Eurolliga és una culminació"

Dues de les jugadores claus del Ciu- dad Ros Casares València, campió d'Europa de bàsquet femení el 2012, juguen de base i són catalanes. Poc després de la final, Sílvia Domínguez aprofita les pàgines de l'ARA per fer de periodista i conversar amb la seva companya d'equip Laia Palau.

De la final de l'Eurolliga femenina, amb quin moment et quedes?

El partit contra el Rivas Ecópolis va estar ple de moments decisius, però em quedo amb un tir de Jana Veselá des de la cantonada. En aquell moment jo era a la banqueta i vaig veure clar que era un tir de partit. Era important perquè no aconseguíem distanciar-nos en el marcador i la pilota li va arribar a ella.

A la pista tot passa molt ràpid, però a la vegada tens temps de pensar moltes coses.

Sí, jo vaig pensar: "Potser és un pèl lluny per a la seva posició favorita". Va anotar el tir i vaig dir: "Això ja ho tenim, això no se'ns escapa". Crec que va ser el primer moment en què vaig veure clar que guanyàvem.

En guanyar, en qui vas pensar?

En aquell mateix moment, en ningú; però a mesura que han anat passant els dies, en molta gent. Penses en la família, en la gent que t'ha ajudat... Tots els records es fan grans i en treus la part bona.

08-08-2012

Èxits que maquillen la dura realitat

Els Jocs Olímpics de Londres 2012 -els primers amb almenys una representant femenina per delegació- va ser el millor aparador per a la dona esportista. Fins i tot hi ha disciplines com la boxa que van crear per primer cop una categoria femenina i, en la inauguració, molts països, entre els quals Qatar, tenien una dona abanderada. Potències com els Estats Units i Rússia van viatjar a Londres amb una delegació amb majoria femenina: 269 dones i 261 homes els EUA, 104 i 63 Rússia. La majoria de medalles olímpiques d'Espanya a Londres eren de dones. Moltes, catalanes. Podria semblar que la situació de la dona que fa esport d'elit a Catalunya és meravellosa, però la realitat és una situació molt més complicada que el que la llum de les medalles pot reflectir.

El problema de l'esport femení no és de qualitat, sinó de quantitat. Un estudi del 2011 de la secretaria general de l'Esport exposa que hi un 40% de nenes entre els participants en competicions escolars, però que després no fan el salt competitiu als clubs o entitats esportives. Només el 21,9% de les llicències esportives que hi ha a Catalunya són femenines.

23-10-2012

Laia Sanz, el primer pilot que guanya la triple corona

Laia Sanz, als 26 anys, ja acumula 13 títols de campiona del món (12 de trial i 1 d'enduro). La pilot de Corbera de Llobregat, amb el seu primer Mundial d'enduro -que va aconseguir diumenge a França-, es va convertir en el primer pilot -home o dona- que aconsegueix la triple corona: guanyar en un mateix any el Mundial de trial, el d'enduro i el Dakar, en categoria femenina. I tot això ho va aconseguir en un 2012 que va ser complicat per les lesions que va patir: una al genoll després del Dakar i més tard una altra al peu. "Estic contenta i sorpresa. Està sent un any perfecte, no puc demanar més", va assegurar Sanz. El secretari general de l'Esport, Ivan Tibau, va felicitar-la i va dir que la pilot és "dels millors ambaixadors que té Catalunya" i que té un currículum "espectacular".

24-10-2012

Ani Espar: "Vull jugar a waterpolo tant com pugui, però vull estudiar i viure del que hagi estudiat"

Ani Espar ja no és la filla de Xesco Espar, el tècnic d'handbol. Després de guanyar la medalla de plata als Jocs de Londres amb la selecció de waterpolo, Espar va marxar als Estats Units per seguir progressant.

Ningú us tenia en compte per a les medalles abans de Londres. Vosaltres hi crèieu?

Sí, de fet una de les claus va ser que érem conscients que un cop allà qualsevol podia guanyar.

¿Creus que podràs guanyar-te la vida amb el waterpolo?

No ho crec, però tampoc és el meu objectiu. Vull jugar a waterpolo tant com pugui, però vull estudiar i viure del que hagi estudiat.

02-05-2013

Núria Picas: "Córrer està de moda i fer-ho per la muntanya agrada"

La campiona del món d' ultratrail acostuma a somriure mentre corre. No és un gest forçat, ja que tot i el sobreesforç físic que exigeixen les proves de distàncies extremes gaudeix de cada passa que fa. Picas s'ha fet un nom a l'ombra de Kilian Jornet.

Per què hi ha tanta afició per les curses de muntanya a casa nostra?

Crec que l'efecte Kilian Jornet hi ha influït molt. Córrer està de moda i fer-ho per la muntanya és un esport que agrada. No necessites res més que unes vambes. La gent està descobrint els beneficis de córrer i fer-ho pels paisatges que tenim és un privilegi. Tenim un país únic i és una manera de treure'n profit.

Quan corres en què penses?

El Kilian s'imagina que el persegueixen els indis. Jo prefereixo pensar en coses boniques: la família, els nens, els amics que em vénen a veure a la muntanya i la sort que tinc de poder fer aquest esport i conèixer indrets incomparables. Em concentro molt en les meves sensacions.

06-05-2013

El Barça femení suma la segona Lliga i una experiència única

Eren les vigents campiones de Lliga però dues derrotes a l'inici del campionat van semblar descartar-les per al títol massa d'hora, per a l'alegria de l'Athletic. Sense perdre des de la jornada 3, però, el Barça femení va començar una remuntada que va culminar amb la victòria per 1-2 contra les basques a San Mamés davant de 26.000 espectadors, per donar la segona Lliga al club. Melanie, al minut 2, va gelar l'afició local amb un gol de falta directa. A les portes del descans Eli va empatar, però Kenti, amb un xut suau al minut 71, va fer el gol que feia campió el Barça. Afòniques i des de l'autocar, les jugadores encara s'emocionaven per l'experiència viscuda a la Catedral.

08-05-2013

"L'esport és masculí i cal reeducar-lo"

La realitat de l'esport femení no pot ser bona quan encara necessita una taula per debatre-la. Falten practicants, difusió, recursos, afició i inversors. Falten els primers perquè no hi ha els segons i falten els tercers perquè no hi ha ni primers ni segons. I la roda gira sense saber on comença a moure's ni on necessita frenar. No hi ha una única solució perquè no hi ha un únic problema. Carme Lluveras (coach de bàsquet i ex general manager del Ciudad Ros Casares), Susana Soler (llicenciada en educació física i representant de la secretaria general de l'Esport), Manel Burón (president de l'Igualada Hoquei Club i periodista) i Marina Marimon (futbolista del Sant Gabriel) radiografien la situació de l'esport femení des de múltiples visions però partint de la base que l'entorn esportiu està masculinitzat i que calen ajudes per feminitzar-lo.

En deu anys, la participació de la dona en l'esport de competició ha crescut un 5%, fins a representar actualment el 22,2% del total de federats a Catalunya.

16-05-2013

Carla Giudici, la noia que no va parar fins a poder jugar amb els nois

Tot va començar el 1994, quan estava a punt de fer nou anys. Carla Giudici jugava a hoquei patins amb el Vic, i era el seu primer any a nivell federat. Al principi va inscriure's sense problemes i va poder jugar amb la resta de nois, però a mitja temporada la Federació l'hi va prohibir. La normativa del moment no ho permetia. Ella, els seus pares i el seu club van remoure cel i terra per intentar canviar el que consideraven una injustícia. I ho van aconseguir. Avui la Carla té 27 anys, juga al Voltregà i ha decidit deixar la pràctica de l'hoquei patins després de guanyar-ho absolutament tot. "Segur que ho trobaré a faltar", diu amb nostàlgia, però a la vegada convençuda de la decisió, presa per la dificultat de compaginar l'esport de competició -no retribuït econòmicament- amb la vida laboral i personal. "L'hoquei és una etapa. M'ho he passat molt bé. Però ara m'he de guanyar la vida i vull dedicar temps a la parella i els amics".

stats