Tot és fàcil quan Iniesta i Messi es diverteixen

BarcelonaEl futbol és un espectacle que es pot convertir en rutina quan el jugador no es diverteix. Ahir a la tarda, al Camp Nou, Andrés Iniesta i Leo Messi van mostrar el seu millor somriure. Amb el manxec al camp, l’argentí se sent còmode i confiat. Sap que té un soci excels al darrere, un jugador que subministra i s’associa com ningú amb ell. Messi i Iniesta arriben al decisiu duel del Santiago Bernabéu en el seu millor moment de forma.

Quan falta una setmana per a la crucial visita a Madrid, el Barça va fer un exercici d’autoestima, i va golejar 7 a 0 l’Osasuna, sense Cesc ni Neymar, a qui Gerardo Martino va donar descans. Contra els navarresos, Iniesta va governar i Messi va executar, la millor notícia per al Barça just en el moment de viatjar a Madrid per dirimir les seves opcions a la Lliga. Amb els 3 gols d’ahir, Messi es va convertir en el màxim golejador de la història del Barça, amb 371 dianes, dos més que el canoner Paulino Alcántara.

La millor versió

L’Osasuna va arribar al Camp Nou sense complexos, amb la línia de pressió avançada per complicar la sortida de pilota blaugrana i, durant el primer quart d’hora, el plantejament de Javi Gracia va ser efectiu: el Barça patia en defensa i no trobava el ritme en atac. Els de Pamplona obligaven Víctor Valdés a servir en llarg i el Barça havia d’abusar del joc vertical, buscant les diagonals al passadís d’Alexis i Alves. Després d’un avís d’Armenteros, que va fer lluir el porter barcelonista, el Barça va decidir tancar el partit. Alba va buscar la profunditat de Pedro, que es va associar amb Xavi, que va parar el temps per assistir Alexis, i el xilè va filtrar la pilota a l’àrea petita perquè Messi, sempre murri, s’anticipés a Loties i marqués el primer gol de la tarda tocant suaument amb l’interior del peu esquerre. Messi va igualar amb aquesta diana, la número 369 amb la samarreta del Barça, els registres golejadors de Paulino Alcántara.

El gol va asserenar els locals, sobretot perquè Iniesta i Messi van decidir divertir-se, buscar-se i trobar-se, provar i assolir. El manxec i l’argentí van fer girar l’equip al seu voltant, acompanyats per la profunditat de Pedro i Alexis. Quatre minuts més tard del primer gol, Iniesta i Alba feien una doble paret al vèrtex de l’àrea, i el lateral català cedia al segon pal per a l’arribada de l’incisiu Alexis, autor del segon gol. El Barça generava per dins, aprofundia pels dos passadissos exteriors i resolia des de l’àrea petita, culminant un joc precís i estètic, teixit per les botes del jugador de Fuentealbilla. Era la versió més reconeixible d’aquest Barça, just després de la classificació per als quarts de final de la Champions i una setmana abans de la crucial visita al camp del líder.

Alexis i Pedro van reivindicar contra l’Osasuna la seva figura, els dos extrems van estar contundents i atrevits, buscant l’un contra un i obrint el camp per facilitar el joc interior blaugrana. Al minut 34, Andrés Iniesta va canviar la dansa virtuosa per la virulència. El manxec va colpejar amb ràbia des de la frontal de l’àrea, amb l’esquerra, i el seu xut potent va sorprendre Andrés Fernández. El de Fuentealbilla va aixecar el dit índex de la mà dreta, assenyalant el clar cel barceloní, un gest per recordar la recent pèrdua del fill que esperava.

El màxim golejador

A la represa, el joc coral i preciosista del Barça va diluir-se lleument, però no pas la voracitat de l’equip per continuar eixamplant el marcador, especialment un Leo Messi insaciable quan es tracta del gol. Abans que l’argentí es convertís en el màxim golejador de la història del club, Pedro va deixar la seva empremta amb un doble dríbling, primer un gir sobre ell mateix que va acompanyar amb una acceleració per superar dos rivals. Brillant en l’eslàlom, erràtic en la definició, el xut del canari va topar amb la part exterior de la xarxa.

El que no va poder certificar Pedro ho va aconseguir Messi. El de Rosario superava rivals a dins de l’àrea, i després d’associar-se amb Iniesta en un espai molt reduït, afusellava Andrés Fernández amb la cama esquerra. El Camp Nou es divertia, les sensacions, volubles i canviants, eren d’optimisme i així ho va manifestar l’estadi amb l’execució de l’onada, símbol inequívoc de les grans tardes de futbol.

Tello va marcar el 5 a 0 amb un fort xut només un minut després de suplir Alexis. El Barça no guardava energies pensant en el Bernabéu, com va demostrar l’equip en els últims sospirs del duel contra els navarresos. Iniesta aixecava el periscopi i servia una pilota llarga i profunda a l’enèsim desmarcatge d’Alves, generós en l’esforç, generós amb Messi. El brasiler va donar la pilota al seu company inseparable, i el de Rosario va certificar el seu hat trick amb una extrema calma, sense posar-se nerviós a dins de l’àrea rival. Al temps de descompte, Messi va filtrar una passada impossible a Pedro per entremig d’un bosc de cames rivals, i aquest cop el canari no va perdonar i va tancar la golejada.

Fa tots just 6 dies, Gerardo Martino va dir que aquest grup “té amor propi, temperament i valentia”. Contra Osasuna aquestes qualitats van apuntar; contra el Madrid s’hauran de confirmar si el Barça vol seguir viu a la Lliga. Iniesta i Messi ja han dit que ells hi són; si l’equip està amb ells, les paraules de Martino seran una gran veritat.