BARÇA-GIRONA

El Girona hi posa el cor, Messi hi posa l’art

L’equip de Machín marca primer però acaba a les mans d’un Barça que fa festa grossa amb els gols dels seus davanters sud-americans (6-1)
Messi celebrant el seu segon gol, marcat de falta amb un xut per sota la tanca defensiva dels jugadors gironins. Messi ja ha marcat contra els 19 rivals de la Primera Divisió. / ÁLEX CAPARRÓS / GETTY

Messi, Suárez i Coutinho, un argentí, un uruguaià i un brasiler, xerraven a cau d’orella, com fan els nens al patí d’escola quan tenen un secret, mentre la tanca del Girona esperava sense tenir-les totes. Els sud-americans del Barça se n’empescaven alguna: Messi va xutar sense aixecar la pilota, fent-la passar per sota les cames d’una tanca que havia saltat. Com havia fet Rivaldo feia anys a San Siro o Ronaldinho al Camp Nou. Un joc de nens, una genialitat. Un toc d’art per sentenciar el derbi català amb el Girona abans del descans. L’equip de Machín, intentant demostrar que no tenia por, va acabar patint la golejada més dura des que ha arribat a Primera a mans d’un Barça en què Suárez va fer tres gols, Messi, dos, i Coutinho, un (6-1). Un Barça sud-americà en un mercat global.

El Girona hi va posar el cor, al partit. Aquest Orgull gironí que portaven escrit al pit, al mig de la samarreta. Però en el futbol cal molt més que cor, i l’atreviment dels homes de Pablo Machín va ser un mannà caigut del cel per a un Barça que, malgrat rebre el 0-1 de sortida, als tres minuts, va fer festa grossa en un partit amb tants espais que els davanters del Barça van fer pagar els plats trencats de Londres al Girona. Tots els espais que el Chelsea va tancar a pany i forrellat a la Champions, el Barça els va trobar en un partit preciós i divertit, però en què els blaugrana van trobar un munt de facilitats per fer de les seves. I mal negoci quan Messi, Suárez i Coutinho poden mirar-se amb gest de complicitat, acaronar la pilota, fer xalar els aficionats. Cada rialla de Messi, avui en dia, significa plors per als rivals. Com les màscares del teatre grec, on una riu i l’altra té una ganyota de dolor.

Valverde havia donat minuts tant a Coutinho com a Dembelé, i el francès obria el camp per la dreta sense acabar d’aprofitar els espais. L’exjugador del Borussia Dortmund encara sembla que hagi baixat de l’avió fa pocs dies: té un potencial increïble però parla un idioma futbolístic diferent. Sense Iniesta, protegit, ni Sergi Roberto, a la banqueta per donar minuts a Semedo, el Barça va sortir un xic endormiscat i el Girona ho va aprofitar als tres minuts quan, després d’una errada poc habitual entre Umtiti i Ter Stegen, Portu va il·lusionar els aficionats gironins donant la campanada. Però quatre minuts després el Barça ja havia posat les coses a lloc: Luis Suárez va superar la defensa d’un Girona que va jugar sense por, però també sense preocupacions: al descans, el partit ja estava sentenciat.

El Barça necessitava un triomf còmode per no cansar-se més del que tocava, per reforçar el liderat ara que l’Atlètic de Madrid, el pròxim rival que visitarà el Camp Nou, no falla. I la jugada li va sortir rodona a Valverde en un estadi que va presentar una gran entrada, amb un ambient festiu, de germanor entre aficionats, amb ulls plens de felicitat de qui visita el Camp Nou per primer cop com a rival, i amb Messi liderant la filharmònica blaugrana. Ja des del primer minut, l’argentí va trobar espais, va girar sobre ell com una baldufa, burlant els migcampistes gironins i oferint regals ara a Dembelé, ara a Jordi Alba, ara a Luis Suárez. I va fer gols, un d’ells de falta, amb picardia, i l’altre arribant des de la segona línia, afegint així el Girona a la seva llista de víctimes a Primera. El geni de Rosario ja havia marcat un gol als gironins a Segona B, el 2004, però a Primera no. Com tampoc no havia marcat contra el Chelsea. Però els reptes li duren poc, a Messi.

Coutinho creix de mica en mica

Malgrat que el Girona sempre va arribar a l’àrea rival, amb Lozano posant una velocitat que no té Stuani, el partit va ser un joc de nens per a un Barça molt superior. Si el tercer gol va ser de falta, el quart va ser una jugada de tiralínies entre Messi, Alba i Suárez. Una exhibició que va continuar a la segona part, tot i les arribades orgulloses dels homes de Machín i que el ritme va baixar una mica, com sol passar quan els equips detecten que el resultat ja està decidit. Pons i Granell van patir en un mig del camp amb poc control, i el partit es va anar fent llarg per als gironins, tan llarg com un camp on Coutinho anava divertint-se, creixent, adaptant-se.

Valverde va donar descans a Piqué, amb molèsties al genoll, Busquets i Rakitic, i va deixar sobre la gespa els seus homes d’atac titulars, que no tenien ganes de descansar. I si Dembelé no va aconseguir aprofitar un escenari ideal per pujar la seva autoestima, Coutinho sí que va deixar la seva firma amb un xut preciós a l’escaire, el seu primer gol al Camp Nou. Una obra d’art que va precedir al 6-1 de Suárez, que, amb tres gols, va endur-se de record la pilota d’un derbi en què el Barça va patir tot just 10 minuts i que va acabar en inferioritat numèrica per la lesió de Semedo, quan la història del primer derbi Barça-Girona a Barcelona ja estava escrita.

EDICIÓ PAPER 23/06/2018

Consultar aquesta edició en PDF