25/11/2016

Ganes d’angoixar-se

2 min
Ganes d’angoixar-se

El decebedor empat contra el Màlaga i la imminent visita a Anoeta, feu maleït per al Barça i per a Luis Enrique, han disparat l’angoixa entre la culerada. Si el Barça perd els dos pròxims partits de Lliga, sortirà del clàssic a 10 punts del líder. La pregunta, i ja té nassos que me l’hagi de fer jo, que tinc fama de pessimista, és per quins set sous el Barça ha de perdre contra la Reial Societat i contra el Madrid.

¿Que el Barça no està jugant bé com a col·lectiu en aquest inici de temporada? És cert. El partit contra el Màlaga torna a posar de manifest que, quan el rival recula i li tanca els espais amb una certa gràcia, l’equip blaugrana té un notable dèficit de creativitat. Més enllà del resultat, la imatge final, penjant pilotes a la desesperada al cap de Piqué com a únic recurs, no parla gaire bé del treball tàctic de l’equip. Ara bé: de partits espessos i sense idees contra defenses tancades, jo també en recordo amb el Barça de Guardiola.

¿Que hi ha messidependència? Home, esclar. Messi és únic. No només pels seus registres sinó per les seves mutacions. Ahir, en aquestes pàgines, la Natalia Arroyo repassava tots els papers de l’auca que ha fet l’argentí des que va aterrar a Can Barça, i en són tants que començo a tenir la sensació que, més que evolucionar, Messi readapta la seva versió a les mancances puntuals de l’equip: quan tenia Xavi al costat però faltava gol, feia de davanter; ara que hi ha Suárez però no Xavi, fa de director d’orquestra. Interpretar la messidependència com una pega i no com un privilegi és no entendre la dimensió del 10.

I començar a marcar-se situacions límit quan resten dos terços de Lliga em sembla fora de lloc, sobretot ara que les lligues ja no van a 100 punts. El futbol és difícil de preveure, tant que servidor es pensava que el Barça sortiria líder de l’última jornada i ja ho veieu. Però per més que el Madrid deixés uns bons minuts al Calderón -a Lisboa va tornar a la mediocritat habitual- i que el seu fons d’armari sí que rendeixi, no veig cap equip al nivell del Barça quan disposa de tots els titulars. I ahir vam saber que Iniesta té molts números per arribar al clàssic.

Però, per damunt de tot, patir al novembre vol dir tenir poca memòria pel que fa a la capacitat de competir d’aquest Barça. A l’abril es va deixar remuntar nou punts en tres jornades i pocs confiaven que acabaria guanyant la Lliga. I ho va fer. Demà cal guanyar per fi a Anoeta, i tant que sí. Però pensar que el Barça hi pot perdre mitja Lliga són ganes d’angoixar-se.

stats