TOT COSTA

Esquivar el carbó i valorar els regals

Com que el comportament del Barça en el primer quadrimestre de temporada, per bé que irregular en els resultats i desigual en el joc, permet encarar el segon amb totes les garanties, no hi ha perill que els Reis deixin carbó al vestidor blaugrana. Però compte perquè estrenar l’any a Getafe pot ser pitjor que baixar a una mina. El rival, tot i que limitat de talent individual, és un col·lectiu exemplar. Té molt clar què vol no només de cada partit sinó de cada moment de partit. S’ha de fer una instància per marcar-li un gol -és el segon equip de la Lliga i el cinquè d’Europa que menys n’encaixa- i són autèntics mestres en l’art d’aconseguir que no passi res quan van al davant al marcador, amb un assortit infinit de recursos perquè el cronòmetre corri però la pilota no. I, a més, treuen un rendiment molt alt dels gols que marquen: amb només divuit, se les han empescat per sumar vint-i-cinc punts, que els situen a tocar de les posicions europees. Dit d’una altra manera: sortir adormit al Coliseum -mai la pompositat d’un nom ha descrit pitjor un camp de futbol-és gairebé sinònim de llepar.

De fet, un cop d’ull als rivals del Barça a la Lliga al mes de gener -Getafe a fora, Leganés i Eibar a casa, i visita al Girona- té un efecte paradoxal: la teoria diria que són clients òptims per allargar la seqüència de victòries amb què l’equip va acabar el 2018, però són també el perfil d’adversaris en teoria assequibles i poc motivadors contra els quals ha deixat escapar punts a la tardor. Donar-los per guanyats abans de tenir-los al sarró seria un error del mateix calibre que caure en el cofoisme perquè el Madrid s’ha despenjat de la lluita pel títol a mig camí, quan sembla evident que el competidor principal a la Lliga -si és que n’hi ha algun- no serà l’equip blanc.

Tornant a Getafe, es dona la coincidència que va ser l’escenari on Paulinho va perpetrar l’acte de servei més valuós de la seva etapa blaugrana, amb un gran gol que culminava una remuntada molt soferta i que va permetre que l’incipient Barça de Valverde aixequés el vol i agafés una confiança que no tenia. Justament ahir, La Vanguardia confirmava la recepció del xec de 42 milions emès pel club xinès d’on va venir i on va tornar el brasiler. N’hi ha que hi troben a faltar 8 milions dels 50 que havia esbombat la directiva blaugrana, però jo trobo que és un gran regal de Reis recuperar -amb una petita plusvàlua- la inversió feta en un fitxatge que no calia. Ara el que no caldria és bescanviar-lo per Rabiot.

EDICIÓ PAPER 13/07/2019

Consultar aquesta edició en PDF