23/09/2016

Espatllant la realitat

2 min

L’Atlètic de Madrid va arribar aquest dimecres al Camp Nou per disputar un partit que un rotatiu madrileny va batejar com a “viceclàssic”, un duel físicament exigent i tàcticament inquietant que ha forçat Luis Enrique a admetre l’enorme dificultat que li suposa idear la poció per esquerdar, possiblement, la defensa més ben treballada d’Europa. Però gairebé fins al xiulet inicial, des de les taules o els despatxos dels editors s’insistia a esprémer la polèmica sobre si l’atreviment de Neymar és excessiu en determinats escenaris, una qüestió suada que es va formular, fins i tot, en sales de premsa ben allunyades del focus de la presumpta tensió.

El periodisme esportiu es presenta en ocasions, així, com a esclau d’un mercantilisme que va tenir la seva expressió més pesada i enfadosa durant la cohabitació de Pep Guardiola i José Mourinho a les banquetes de la lliga espanyola. Per més que el de Santpedor repetís que coneixia massa estretament el portuguès per deixar-se enganyar per juguesques psicològiques i sobreentesos, Mou també va aferrar-se a les seves posicions: fer servir els mind games per crear nerviosisme en el que ell identifica com el principal rival, el conjunt i l’entrenador que de forma més clara el pot separar del seu objectiu. Als mitjans de Madrid, les pulles de l’Special One reforçaven el seu posicionament, però una bona part dels seus homòlegs barcelonins, un cop més, van rematar a la tercera graderia a un metre de porta i van seguir la veta en lloc d’articular un discurs diferenciat, menys contaminat. Que aquells clàssics futbolísticament tan potents acabessin fent mandra per tot el que els envoltava és simptomàtic: de la roda de premsa del “puto amo” se’n recorda el soroll més que el fons.

En aterrar a Manchester, José Mourinho va ser prou sincer per reconèixer que a la Premier tindria més rivals que el Manchester City de Guardiola per a l’obtenció del títol i, en conseqüència, més víctimes dialèctiques. A les rodes de premsa prèvies al derbi, es va escenificar la distensió entre els dos. Mal averany per als que, en la comoditat d’un despatx, havien decidit enviar periodistes a Manchester de forma permanent amb la consigna d’atiar la polèmica o exigir als corresponsals que enfoquessin les seves intervencions, fins i tot monogràficament, en un estira-i-arronsa caducat. Així, després que, al derbi, el United optés per un joc directe a la segona part, Guardiola va valorar el joc del següent rival, el Bournemouth, elogiant que, jugant en curt, els plantegessin més dificultats que altres equips més verticals. Al moment, a la web d’un diari de Madrid es llegia: “Pep atiza a Mou ”. I així -no tots, per sort- anar fent.

stats