13/10/2017

Enyorar (o no) Neymar

2 min
Enyorar (o no) Neymar

Entenc que Valverde posi èmfasi en els resultats obtinguts fins ara pel Barça. És just perquè tan cert és que ha tingut un calendari inicial benèvol com que el mateix Atlètic de Madrid ve de deixar-se punts a Leganés. Però tampoc no val fugir d’estudi: el duel del Metropolitano ens donarà una imatge més nítida del nivell real de l’equip en grans cites, i especialment contra un rival que li és sistemàticament incòmode, al Barça.

Parlant amb Iniesta aquesta setmana, el capità resumeix el viatge de l’equip des de la temporada passada cap al present com la pèrdua d’un extrem de referència a la banda esquerra -Neymar- que ha permès recuperar la figura d’un quart migcampista. Aquesta transició, que en cas de consumar-se hauria de satisfer els que gaudíem més del Barça dels migcampistes que del Barça del trident, no tinc clar que sigui la millor recepta per al partit d’avui.

Crec que Valverde repetirà la idea de Lisboa, un 4-4-2 amb Sergi Roberto ajudant a protegir defensivament una de les bandes -i fixant Filipe Luis- per evitar que l’Atlètic de Madrid pugui córrer al contraatac amb comoditat. I aquest és l’aspecte que no m’acaba de fer el pes del retorn al migcampisme del Txingurri: acumula una figura més al mig del camp, però no per afegir-hi talent -potser perquè no en té- sinó per aportar-hi capacitat de sacrifici defensiu i aconseguir que el duet Messi-Suárez pugui desgastar-se menys en fase defensiva, i fins i tot que es pugui despenjar per fer mal en atac. Avui amb més motius tenint en compte que tots dos tornen d’una despesa física i emocional colossal per garantir-se el bitllet mundialista.

Deia ahir Simeone que li sorprèn la velocitat amb què el Barça s’ha reinventat després de perdre Neymar. I estic d’acord que l’equip ha corregit algun dels vicis adquirits amb el trident. Però resulta que l’Atlètic de Simeone va ser, amb diferència, qui millor va trobar l’antídot al Barça de Guardiola, i això que aquell mig del camp sí que feia córrer la pilota de pressa. Però sovint es trobava que li faltaven elements ofensius desequilibrants per sorprendre la sempre ben col·locada defensa matalassera. De fet, Simeone també va dir que el Barça li recorda l’Athletic de Valverde afegint-hi Messi i Suárez, cosa que a mi no em sembla un elogi. És per això que em temo que avui el Barça trobarà a faltar Neymar. Igual que va passar a Lisboa, potser patirà menys en defensa, però haurà de confiar en l’estat de gràcia de Messi per arribar a Oblak i batre’l.

stats