08/09/2017

Eleccions a contrapeu?

2 min

Si els gairebé divuit mil aficionats que es van impacientar durant l’estranya presentació d’Ousmane Dembélé fossin tots socis i acceptessin lliurar-li la firma, Agustí Benedito tindria engegada la moció de censura contra la directiva del Barcelona: però els que van clamar per la dimissió de Bartomeu ni van ser majoria ni, molt probablement, cridaven amb el carnet a la butxaca. Si Benedito localitza prou socis descontents, superant la dificultat d’obtenir signatures prop de l’estadi per l’exigència de l’obligat perímetre de seguretat, també haurà de captar el suport de dos terços dels socis que votin la moció, si hi participa almenys un 10% de la massa social.

Els grups que han iniciat moviments arran de la nerviosa situació a l’entitat són conscients de la dificultat de rellevar a curt termini la directiva actual. Probablement per això Benedito pot prendre’s com un triomf poder fer la moció, però també avisa que, tot i ser inferiors en nombre als sufragis obtinguts per Bartomeu el 2015, les famoses setze mil firmes poden pressionar prou la junta per fer-la plegar. Per si de cas, Benedito argumenta que sempre ha tingut a punt el seu equip, però l’oposició, en general, apareix fragmentada: com en altres àmbits, això dificulta el canvi.

En el cas blaugrana, Benedito ja ha lamentat haver d’anar pel seu compte. Per una altra banda, un grup de socis han mirat d’organitzar una precandidatura al voltant de Jordi Roche, expresident de la Federació Catalana de Futbol i que va declinar a última hora l’oferiment de Bartomeu, fa dos anys, per ser el vicepresident esportiu blaugrana. Roche, tot i la insistència del grup i el seu entorn, no té intenció de fer el pas endavant: ara mateix creu que és incompatible amb la seva activitat laboral. Del laportisme en deriven dues branques. Per un costat, el mateix Laporta, que ja ha manifestat el desig de concórrer a uns comicis i s’envolta d’un fidel nucli dur format, bàsicament, pels exdirectius que no van secundar el pacte per l’acció de responsabilitat. Apunten que els pot caldre cert marge de temps per bastir una precandidatura però estan en guàrdia. A l’altre costat, un grup lleial als postulats esportius del laportisme i el cruyffisme però que pensa que un nombre remarcable de socis rebutgen Bartomeu però també una tornada de Laporta: per tant, busca un cap visible. En tots dos casos s’han fet reunions, més o menys informals, alguna amb patums del barcelonisme i de l’entorn, però no és fàcil una articulació immediata, i més si caramels electorals com Xavi Hernández i fins i tot Gerard Piqué només són plantejables a mitjà termini. Els avals i el setge fiscal són també factors a observar. Potser hi ha qui opina que el club necessita un gir de timó urgent, però no és gens clar si hi ha qui el pugui fer ara mateix.

stats