Misc 26/09/2014

Decidir entre dos Barces irreconciliables

i
Albert Llimós
4 min

L’HospitaletEls arguments dels uns i dels altres ja estan sobre la taula. Durant la jornada d’ahir a la Ciutat de la Justícia, l’advocat del Barça i sis dels catorze advocats de la part demandada van exposar les seves conclusions en el judici per l’acció de responsabilitat contra Joan Laporta i 16 directius més. Entre avui i dilluns està previst que acabin els torns de conclusions, on falten vuit lletrats de la part demandada i el representant de Zurich, l’asseguradora, a la qual es demana 25 milions. Un cop acabi aquesta fase, el judici quedarà vist per a sentència. Es tracta d’un procés d’una gran transcendència mediàtica, sense jurisprudència a la qual aferrar-se per part del jutge, José Manuel Martínez Borrego, ja que és el primer cas a tot l’Estat, i que enfronta dues maneres d’entendre el Barça radicalment diferents.

Entre els directius actuals -impulsors de la demanda que va aprovar l’assemblea del 2010- es considera aquest procés com “una garantia per mantenir l’estabilitat del club”. I recorden: “Ens ho poden fer a nosaltres”. Una altra veu feia referència aquests dies als suposats abusos de poder de l’anterior equip de govern, un fet, d’altra banda, que no es jutja ni es tindrà en compte per part del magistrat, ja que la demanda exclou valorar si hi va haver negligència i només se centra a aclarir si va haver-hi pèrdues o no. “En 4 anys no he passat un sol tiquet i després veig el que va passar. És per plorar”, es lamentava un directiu de la junta actual.

PART ACTORA

“Qui la fa la paga. La nova junta es troba aquest problema, no el busca”

Ferran Cerdà, l’advocat de Cuatrecasas que representa el Barça, va ser el primer a prendre la paraula en el torn de conclusions. Tenia una hora per convèncer el jutge, i va ser directe en els minuts inicials de la seva exposició. “Qui la fa la paga”, va sentenciar en referència a la gestió de Joan Laporta i els 16 directius, als quals es demana 47,6 milions.

El punt central del judici és determinar si l’acció de responsabilitat objectiva pura contra l’anterior directiva és procedent. No es jutja si va haver-hi negligència, culpa o si es va actuar dolosament per part de Laporta. No, només fets objectius, saber si va haver-hi pèrdues durant el mandat de l’expresident, entre el 2003 i el 2010. Es tracta d’un cas únic a Espanya, no n’hi ha cap precedent, i, per tant, el magistrat José Manuel Martínez Borrego no té jurisprudència en la qual aferrar-se. Per això, en la seva exposició, Cerdà va intentar demostrar que la demanda objectiva és procedent. “És la primera vegada que aquesta acció s’exercita”, va reconèixer el lletrat, que va justificar l’acció que va aprovar l’assemblea el 2010 per 29 vots de diferència amb un motiu principal: els directius no poden “gastar més del que s’ingressa”, i, per això, es va emprendre l’acció de responsabilitat objectiva, sense tenir en compte si hi va haver falta de diligència.

El lletrat de Cuatrecasas va voler deixar clar que la demanda podria haver sigut fins i tot pitjor, ja que els disset demandats va ser afavorits pel fet que computessin a l’hora de calcular les quantitats finals els dos mandats de l’era Laporta, i no únicament el segon mandat. “Els demandats es beneficien dels beneficis que van deixar els directius del primer mandat, que van ser 7 milions”, va dir l’advocat, fent al·lusió indirecta al fet que en aquella primera junta hi havia el mateix Sandro Rosell, Josep Maria Bartomeu i tres directius més que actualment són al club. Cerdà va remarcar que “la nova junta es troba aquest problema, no el busca”, i va acusar l’anterior directiva de maquillatge comptable.

L’advocat va deixar entreveure que Laporta i Xavier Sala i Martín van mentir quan van dir que en l’exercici 2009-2010 es van pagar 40 milions en premis als jugadors. “L’import real és molt inferior, i no ha de servir com a excusa per als resultats negatius”, va dir, abans de rebaixar la quantitat demanada en gairebé 300.000 euros i situar-la en 47,4 milions.

PART DEMANDADA

“La junta de Rosell va actuar de manera tendenciosa, improcedent, immoral i doblement irregular”

Sandro Rosell i la seva directiva van actuar de manera “tendenciosa, improcedent, immoral i doblement irregular” quan van reformular els comptes de Joan Laporta el 2010, va etzibar amb vehemència Jaume Alonso-Cuevillas, el primer dels sis lletrats de la part demandada. El lletrat va defensar que “la nova junta no tenia atribucions de reformular els comptes”, sinó que havia de portar els comptes de Joan Laporta (11,1 milions de benefici) a l’assemblea, amb les excepcions que havia plantejat Deloitte, i llavors votar-ho. Si s’hagués fet així, segons Alonso-Cuevillas, no hi haurien hagut pèrdues en el global del mandat de Laporta i l’acció de responsabilitat no s’hauria pogut tirar endavant. Com que no es va fer així i es van presentar únicament als compromissaris les pèrdues de 80 milions, segons l’advocat, “la mala fe de la junta entrant és palesa”.

En tractar-se d’una acció de responsabilitat objectiva, Alonso-Cuevillas va denunciar que a l’assemblea es va condicionar el vot dels compromissaris amb informacions que no tenien “transcendència” per poder “encendre els ànims dels compromissaris”. El lletrat va concloure amb un fet personal. “Una de les persones demandades no és aquí perquè l’estan operant a cor obert”, va dir, en referència a una exdirectiva que avui passarà pel quiròfan per una operació de cor.

El segon a exposar va ser Eligio Hernández, ex fiscal general de l’Estat i advocat de Laporta. Amb un to vehement i molt dur amb el lletrat del Barça, Hernández va dir que Rosell no podia reformular els comptes de Laporta perquè la primera auditoria de Deloitte no era desfavorable. “Si aquestes excepcions eren tan greus, com és que no se’n va fer cap informe desfavorable? ¿O per què no es va negar a fer l’informe?”, va dir, abans de sentenciar: “Aquí hi ha un frau processal. L’auditor no és independent”. I va anar més lluny en assegurar que una acció de responsabilitat objectiva pot ser inconstitucional. “Si per associar-me esportivament em posen una acció de responsabilitat, no m’associaré. Podria vulnerar el dret d’associació, i podria ser inconstitucional”.

“Ningú coneix el senyor Rosell ni ha sentit parlar de Bartomeu”, va dir, sermoner. En canvi, Hernández va afirmar: “Al poble més allunyat d’Espanya, que és el meu, hi ha una penya de Laporta”. El lletrat va acabar citant Antonio Machado: “Els necis confonen valor i preu”.

stats