Esports 19/04/2014

David Ferrer abat un desdibuixat Rafel Nadal

El número 1 del món feia 10 anys que no perdia contra l’alacantí en terra batuda

Miquel Ramis
3 min

“Si el rival fa les coses millor, el més normal és perdre”, va admetre Rafel Nadal després de patir la primera derrota sobre terra batuda davant David Ferrer en 10 anys en un dels seus tornejos predilectes, el Màsters 1000 de Montecarlo (7-6 i 6-4). Una derrota que va ser una sorpresa i que va suposar la tercera desfeta del manacorí en el seu santuari del principat. El 2003 va perdre contra l’argentí Guillermo Coria en la seva primera presència a Montecarlo. Era a la primera ronda. L’any passat, Novak Djokovic va posar punt final a l’hegemonia del manacorí a Montecarlo, on enllaçava vuit anys seguits aixecant el títol. Ahir, el tennista de Xàbia, número 6 del món, va afegir una altra desfeta al currículum del mallorquí, que posava punt final a la tirania amb la qual durant la darrera dècada havia dominat els enfrontaments entre tots dos. Des que Ferrer el vencé en el torneig d’Stuttgart del 2004, 17 derrotes consecutives (incloses tres a Montecarlo els anys 2008, 2010 i 2011, o la final de Roland de Garros de l’any passat) havien convertit en suplici cada enfrontament del valencià amb el manacorí.

El número 1 del món no va esquivar la realitat a l’hora d’analitzar els motius d’una desfeta en la qual es va veure una versió totalment desdibuixada de la màquina precisa i contundent amb la qual el manacorí tenia avesat el món quan trepitjava la pols de totxo monegasca per iniciar la gira europea de terra batuda.

“No he jugat bé, ni de la manera correcta, i no he tingut la intensitat adequada amb la dreta. He jugat massa curt, i per això no puc ser feliç”, va destacar Nadal, en declaracions recollides de l’agència Efe.

44 errors no forçats

Una de les dades que millor exemplifica la versió desdibuixada del número 1 del món és la ingent quantitat d’errors no forçats que va cometre durant un partit que es va allargar durant 2 hores i 13 minuts: 44. Un fet inusual en un Nadal que en cap moment no va trobar la bruíxola que li indicàs la solució que el portaria a tornar a tombar un Ferrer que es va mostrar convençut que podia posar punt final a la seva maledicció. I ho va aconseguir.

La victòria la va fonamenar en el primer set. El valencià havia romput el servei del número 1 del món en dues ocasions, però Nadal havia recuperat el marcador amb molt esforç i tenia l’oportunitat de trencar-li el servei i servir per al parcial (5-5). No ho va poder fer. Va ser l’inici del final.

El parcial s’havia de decidir en un tie break que va resultar horrorós per al manacorí, en la que va ser la segona constatació de la seva versió desenfocada. La fortalesa mental, el control dels nervis en els moments decisius eren trets característics del número 1 que ahir no brillaren. Ferrer va perdre el primer punt del desempat i donà avantatge al manacorí, que semblava que no ho podia tenir millor per sentenciar el set. Res més enfora de la realitat. El de Xàbia va encadenar set punts consecutius en el que va ser una de les pitjors morts sobtades que es recorden del manacorí.

Els cops de Nadal continuaren sense funcionar en el segon acte, en el qual Ferrer va mantenir la seva convicció, amb el número 1 del món jugant sense la meditació i la concentració habituals en ell. Eren cops esbojarrats. Un joc sense reflexió.

Ferrer va trencar dues vegades més el servei al manacorí i només quan servia per adjudicar-se el partit va cedir el seu. Però no va deixar escapar una victòria que s’havia resistit deu anys.

Ara, Nadal haurà de trobar les respostes als interrogants que apareixen en el seu joc. Ha iniciat la gira de terra batuda amb dubtes, però l’objectiu continua sent arribar a París en condicions òptimes.

stats