TOT COSTA

La Copa com a inversió

Entenc que el Barça no només no pot renunciar a cap competició sinó que no es pot permetre partits tan horrorosos com el de dijous al camp del Llevant. Però també em sembla evident que tot no pot ser. Volem que els titulars descansin perquè no arribin rebentats al tram decisiu de la temporada però ens indignem si la segona unitat naufraga. Volem que Valverde aposti pel planter però trinxem els nanos si no debuten ensenyats.

Hauríem d’estar disposats a sacrificar la Copa a canvi que Aleñá, Miranda, Chumi o qualsevol nano que els tècnics del club considerin que té potencial per ser jugador del primer equip puguin tenir minuts al més alt nivell. Perquè, a la llarga, que només un d’aquests futbolistes floreixi i es consolidi, et donarà molt més rèdit que quatre Copes consecutives. Si no els juguen, mai no descobriran l’ofici ni les dificultats de competir amb els grans. I si s’equivoquen i es perd el partit, tal dia farà un any. I si s’equivoquen molt, tindrem més percentatge de certesa que no serveixen.

La primera part que va fer Miranda a València és clarament insuficient. Imprecís amb la pilota i tou en defensa. El pitjor de tot és que se’l va veure superat pel partit i aparentment devorat per l’ansietat de no decebre les expectatives que ha generat. I és veritat que no és el primer dia que li passa però, en aquest punt, hi ha dues opcions: tractar-lo com un membre qualsevol del primer equip i enviar-lo a la dutxa si la seva actuació està perjudicant l’equip, o tenir un punt de paciència perquè es desempallegui dels complexes. Jo hauria triat la segona però puc entendre que Valverde triés la primera protegint -presumptament- l’equip i l’eliminatòria abans que el jugador. Dins del tràngol, espero que el nano n’hagi après que la palla va cara, que no li regalaran res i que s’ha d’espavilar.

El que em molesta de les substitucions de Miranda al descans i de Chumi poc després és el missatge que hi ha al darrere: “veieu com jo ja us ho deia, que no els puc posar en un partit de Primera”. Seria un insult a la intel·ligència pretendre que, en un partit on surts amb una davantera de 300 milions i en què el mig del camp el formen dos dels tres titulars de l’últim mes, la culpa de tot la tinguessin Miranda i Chumi.

Competitivament, dijous no es va perdre res que no pugui resoldre Messi en mitja hora a la tornada al Camp Nou. En canvi, em fa por pensar que el tècnic s’hagi volgut carregar de raons, tant en les rotacions com amb els joves. En aquest cas, sí que haurem pres mal.

EDICIÓ PAPER 17/03/2019

Consultar aquesta edició en PDF