Ainhoa López té 17 anys i competeix amb el Femení Sant Adrià. Filla de Manuel López, jugador de bàsquet del Santiago Apóstol, i de Loly Rodríguez, jugadora de futbol del Barça, l’escorta va començar a practicar l’esport de la cistella amb sis anys, atreta per l’oferta d’unes classes gratuïtes al CB Grup Barna. La setmana passada es va convertir en una de les grans atraccions del Search for the Baddest, una iniciativa del World Basketball Festival que buscava a Barcelona el millor jugador amateur del món. Els seus triples van fer embogir Anthony Davis, que era l’entrenador del seu equip. El partit d’exhibició es va disputar al Port Vell i només hi havia dues noies.
La seva història és una de les poques notícies relacionades amb la Copa del Món de bàsquet que ha interessat els lectors de l’Ara.cat. El campionat es va tancar ahir i, tot i que els set partits jugats al Palau Sant Jordi van aconseguir reunir 73.880 aficionats, la sensació és que la ciutat de Barcelona ha viscut l’esdeveniment amb una indiferència absoluta. El torneig només ha atret l’atenció dels seguidors més fidels. Per a la resta ha sigut pràcticament invisible.
Lluny de tres àrees molt localitzades i tot i els esforços de la Federació Catalana, Barcelona no ha viscut en primera persona un campionat de bàsquet que no s’ha sentit com a seu. Ni la presència de la selecció dels Estats Units ha animat una ciutat que, és el moment de dir-ho, va empatitzar més amb els Campionats del Món de natació i d’handbol de l’any passat.
La Federació Espanyola s’omple la boca celebrant les dades d’assistència als pavellons i assegurant que el més important és el llegat que el campionat deixarà, però sembla difícil que es repeteixi l’esclat que es va viure a Lituània fa tres anys, quan va organitzar l’Eurobàsquet. Tot i que l’equip amfitrió va caure eliminat als quarts de final per Macedònia, el nombre de nens i nenes que es van apuntar a practicar bàsquet a les escoles del país va augmentar un 30%. Si això passa aquí, serà un miracle.
