Misc 17/02/2014

El City vol ser qui més mima els més petits

Aquest estiu inaugurarà una nova ciutat esportiva amb 16 camps d’entrenament al costat de l’Etihad Stadium

i
Albert Llimós
5 min
LA NOVA LLAR DEL CITY  El club anglès creix i unifica recursos al voltant de l’Etihad Stadium.

Manchester (enviat especial)Els fitxatges milionaris et poden conduir a un èxit embriagador, però alhora efímer. No són sostenibles. El precipici es fa cada vegada més profund i perillós. Per això, després de les desorbitades inversions dels últims anys, el Manchester City ha decidit mirar a llarg termini i evitar caure en la voràgine contínua dels grans fitxatges mediàtics.

El conjunt anglès construirà el complex futbolístic més gran de tot Europa. En total, al voltant de l’Etihad Stadium s’hi estan acabant de fer 16 camps d’entrenament. En realitat, seran 16 terrenys de joc i mig, ja que també s’hi ha ideat un camp més petit dedicat únicament als exercicis específics dels porters. Tot, fins a l’últim detall, està dissenyat a les oficines del City@home, l’espai de treball on es dissenya el futur del club.

Per entendre la magnitud del projecte dels de Manchester, cal especificar que el Barça té ara mateix 8 camps d’entrament, la meitat de la idea que està a punt de concloure el City. El Bayern Munic de Pep Guardiola disposa de cinc terrenys de joc de gespa natural -dos amb calefacció soterrada- i dos de gespa artificial. En el cas dels blaugranes, però, ja s’han comprat uns terrenys adjacents a la Ciutat Esportiva Joan Gamper per construir-hi el nou Miniestadi.

Projecte a llarg termini

El 2 de juliol està previst que s’inauguri la City Football Academy. Després de gairebé 4 anys d’obres ininterrompudes, i alguns més des que es va idear el projecte, el conjunt que gestiona Ferran Soriano tindrà el millor complex esportiu d’Europa. Però la idea de projectar una ciutat esportiva d’aquesta transcendència no va arribar de la mà de l’exdirectiu barcelonista i la seva manera d’entendre el futbol a través del prisma Barça i la marcada idiosincràsia del planter culer. El projecte ja estava sobre la taula, i Soriano no va poder fer res més que esbossar un triomfal somriure quan se li va presentar. És l’aposta pel talent de casa, una inversió a mitjà-llarg termini sense la qual el futbol modern no és rendible. Si Soriano ha de ser l’encarregat d’equilibrar les balances d’un club acostumat a tenir números vermells, la inversió de l’acadèmia és la millor opció per posar-hi remei.

Aquesta serà l’última temporada que la plantilla de Manuel Pellegrini s’entrena a Carrington, als afores de Manchester, on també té la ciutat esportiva el United. Platt Lane, que des del 1998 acull els equips inferiors del City, també quedarà orfe. A partir de la temporada vinent, els equips professionals i el futbol base citizen compartiran instal·lacions al voltant de l’Etihad Stadium.

Seran 80 hectàrees, que, sumades a les instal·lacions que ja té el City a l’est de la ciutat, representaran “el complex futbolístic més gran del món”. Llenguatge i matisos. L’Espai Barça que pretén tirar endavant la directiva de Josep Maria Bartomeu serà “el complex futbolístic més gran del món dins d’una ciutat”. Ningú menteix. Les instal·lacions del City són a l’extraradi de la ciutat, al que era una basta esplanada fabril, desocupada i semiabandonada, que el club va poder adquirir a bon preu.

Tot i això, no hi ha números oficials de l’ambiciós projecte. El City no ha de passar comptes amb els seus socis i, per tant, no ha comunicat el cost total de la nova ciutat esportiva. Fonts del mateix club de Manchester remeten als 150 milions d’euros que ha donat la premsa local com a cost aproximat d’aquesta obra faraònica.

El camp tria el clima

A l’epicentre de la ciutat esportiva hi domina un edifici amb similituds a l’estadi de Wembley. Una gran estructura que inclou habitacions per a les categories inferiors en una ala, i el campament base del primer equip a l’altra. Al mig, dos camps, un dels quals cobert. En aquest terreny de joc es podrà variar les condicions climatològiques per adaptar els jugadors de Pellegrini a les exigències que es trobaran en els desplaçaments. Un camp que es podrà aclimatar, ja sigui al fred inclement de Moscou o la calor asfixiant de Sevilla. D’aquesta manera, el tècnic xilè podrà entrenar el seu equip amb les mateixes condicions que es trobarà en el següent partit que hagi de disputar.

Les instal·lacions citizens disposaran de tres tipus de gespa diferent. Així, igual que passa amb la climatologia modulable, els futbolistes es podran entrenar també en funció de la superfície que utilitza el següent rival. El camp amb més capacitat serà per a 7.000 espectadors, l’escenari dels partits del femení i l’equip sub-21, que entrena Patrick Vieira.

Precisament, l’última baula abans de saltar al primer equip és un dels grans maldecaps per als equips que aposten pel talent de casa. És un mal endèmic, totalment estructural, de la Premier League. El sistema obliga els filials a competir entre ells, en camps semidesèrtics i sense capacitat de buscar reptes més grans per als inexperts futbolistes. Al City hi ha veus molt crítiques amb aquest escenari que implica un bloqueig per als joves que als 19 o 20 anys encara no estan madurs per saltar al primer equip i necessiten foguejar-se més.

Una proposta irrebutjable

La City Football Academy, unida a través d’una gran passarel·la a l’Etihad Stadium, concentrarà tota l’activitat del club, des d’una parcel·la comercial per fer gran la marca City fins a l’àrea executiva, ubicada fins ara al City@home, un edifici pròxim a l’estadi. També hi haurà una escola, oberta a la població local, no exclusiva per als 400 jugadors del futbol base citizen. I, sobretot, el nou complex que s’inaugurarà aquest estiu a Manchester pretén ser una manera de vendre la marca City als pares dels joves futbolistes. L’Academy serà un centre de tecnificació i projecció de talent, però també un ham. Les instal·lacions han de servir perquè els pares de les futures promeses es decantin pel City a l’hora de prendre una decisió sobre el seu fill. A diferència del futbol espanyol, monopolitzat per Barça i Madrid, al Regne Unit hi ha diversos equips de primer nivell, que s’han de repartir el pastís. La ració és sempre més petita. A més, geogràficament el City competeix directament amb dos grans rivals, ubicats en un radi reduït: el veí United i el Liverpool. En pocs quilòmetres molta competència que requereix molt poder de convicció per no quedar enrere i perdre la batalla del futur.

A l’estiu el City tindrà el hardware enllestit; el programari és cosa d’un català d’adopció, Txiki Begiristain, l’home encarregat de marcar el patró de joc del club de Manchester. Les seves línies mestres, aplicades al primer equip, les han d’assumir tots els conjunts de la base per jugar tots a una única cosa. Una idea que, de ben segur, als seguidors del Barça els és molt familiar.

stats