Publicitat
Publicitat

Buscant el salt perfecte

Eusebio Cáceres, entre els favorits per guanyar l'or al salt de llargada

Eusebio Cáceres (Onil, Alcoià, 1991) pot deixar de ser avui un jove gairebé desconegut per fer-se un lloc a l'elit de l'atletisme mundial. Cáceres arriba a la final de salt de llargada dels Mundials d'atletisme amb la millor marca de les sèries de classificació. A les sèries, Cáceres va fer el millor salt de tots els finalistes al primer intent, amb un salt de 8,25 m que li hauria donat la medalla de plata en els Jocs Olímpics de Londres. La mínima per ser a la final d'avui, de fet, era de 8 metres i 10 centímetres.

Cáceres fa uns anys que va decidir apostar pel salt de llargada, després d'uns inicis dins del decatló. Protagonista d'una progressió increïble els últims mesos, Cáceres lluitarà avui contra els altres homes que van superar la marca de 8,10 m a les sèries: el sud-africà Godfrey Mokoena i el rus Menkov. De fet, l'atleta d'Onil creu que Menkov "és el rival que cal batre". "Amb una cursa molt curta ha saltat 8,11. Aquest any ja ha saltat diversos cops per sobre de 8,30 i no podem descartar que ens sorprengui amb un salt de 8,50 a la final", afirma Cáceres. Altres rivals poden ser el quatre cops campió mundial Dwight Phillips i el mexicà Luis Rivera, propietari ara mateix de la millor marca de l'any amb un salt de 8 metres i 46 centímetres. Rivera, un home de 26 anys que va decidir estudiar primer i només va competir en ferm un cop tenia un títol universitari, no va oferir la millor versió a les sèries de classificació.

Cáceres sap que els rivals ja saben de quin peu calça, motiu pel qual arriba amb prudència a la final. Als Europeus de Barcelona de l'any 2010, per exemple, ja va liderar la fase de classificació amb un salt de 8,27 metres i després no va lluitar per les medalles. "No vull pensar en les medalles, vull pensar a fer-ho bé", insisteix. Ara tothom sap que té una oportunitat fantàstica per tocar el cel i el jove saltador no ha parat fins a aconseguir que un dels seus entrenadors, el veterà Jesús Gil, acceptés volar fins a Moscou malgrat que no li agrada volar i no havia viatjat mai amb ell. Gil també somia en la medalla.

Després de dos anys en què el seu nom sonava amb força a les pistes d'atletisme, el saltador d'Onil té una oportunitat daurada, malgrat que un refredat va preocupar els seus tècnics. Està preparat per intentar superar el favorit Menkov a casa seva i fer xalar la petita població d'Onil, una població de 8.000 ciutadans d'on ja va aparèixer Javier Arques, un dels millors velocistes de la història de l'atletisme espanyol.

El retorn de Mo Farah

La setena jornada dels Mundials poden oferir altres moments màgics. El britànic Mo Farah, després de guanyar als 10.000 metres, buscarà el triomf en la final dels 5.000 per repetir el doblet dels Jocs de Londres. I la jamaicana Shelly-Ann Fraser-Pryce, campiona dels 100 metres, buscarà el títol dels 200 per ser la reina de la velocitat.