Brasil, un país en ebullició dins i fora dels estadis

BarcelonaL’indomable i rebel Brasil d’aquests últims mesos busca somriures gràcies a la pilota, recuperar per uns dies l’alegria que s’ha transformat en ràbia i lluita als carrers, en un clam contra els poders i el govern de Dilma Rousseff.

A les 10 de la nit hora catalana la pilota va començar a rodar sobre la gespa de l’Arena Corinthians de São Paulo: el Mundial del Brasil va donar el tret de sortida enmig d’un país en ebullició on l’interès als estadis competeix amb les reinvidicacions socials. Durant les pròximes quatre setmanes es comprovarà si la pilota pot temperar el clam del país, com esperen les autoritats sud-americanes. El futbol espera regnar fins al 13 de juliol, tot i que l’atenció del país continua sobretot centrada en el que passa als carrers. La població brasilera ha aprofitat l’aparador del Mundial 2014 -les mirades de tot el món estan situades sobre el país- per exigir millores per a la seva gent, per a tots aquells que no poden pagar-se una entrada per a un partit.

Breu cerimònia

El Mundial del Brasil va arrencar amb una distreta i breu cerimònia sobre la gespa de l’Arena Corinthians de São Paulo. Poc menys de mitja hora d’espectacle per donar el tret de sortida a una cita marcada per la polèmica i la contestació ciutadana. Una pilota gegantina era l’epicentre de la festa prèvia al partit inaugural entre el Brasil i Croàcia, una amalgama de colors i danses impossibles per saludar el planeta. En un estadi tenyit de groc, amb les graderies encara per omplir, el Brasil va recordar al món els trets essencials de la seva identitat, la barreja racial, la rica naturalesa d’arrels amazòniques i, sobretot, la música i l’alegria de la seva gent. Un cant a la vida en un país rebel, on els sons de la batucada i la samba han deixat pas a les reivindicacions socials. El Brasil clama justícia, queixós per les inversions multimilionàries que s’han fet arreu del país perquè el Mundial sigui una realitat, obres faraòniques inacabades, que han fet d’aquesta cita sud-americana el Mundial més car de la història. El futbol, religió de culte per als brasilers, no ha amansit aquesta vegada el fervor d’un poble que va continuar ahir amb les protestes als carrers de les principals ciutats del país, com el mateix São Paulo o Rio de Janeiro. Algunes manifestacions, respostes amb gasos lacrimògens per part de la policia, van acabar amb incidents importants i detinguts.

Ni el ritme enganxós de Claudia Leitte amb el seu Brasil, Brasil, ni el We are one en què es van afegir Jennifer Lopez i el raper Pitbull van silenciar els crits del públic contra la presidenta Dilma Rousseff, custodiada a la llotja per Joseph Blatter, màxim mandatari de la FIFA. No hi va haver parlaments oficials per evitar l’esbroncada d’un públic que va donar una treva de 90 minuts a la seva selecció, liderada per Neymar.

El jugador del Barça no va refusar el paper de protagonista que li atorga el seu país i va assumir els galons de líder del Brasil per donar la victòria al combinat de Luis Felipe Scolari amb dos gols, el segon de penal, davant de la Croàcia d’Ivan Rakitic. Neymar va sortir al rescat del país, almenys, al terreny de joc. L’equip de Scolari s’assembla més al que passa fora dels estadis que a l’alegria que intentaven transmetre els músics dansant durant la cerimònia: és un combinat sense la vitalitat encomanadissa que sempre havia acompanyat els brasilers, en què els somriures són escassos i cars de veure, i acostumen a anar lligats tots a la figura de Neymar, ídol local sobre el qual hi ha posades totes les esperances per aconseguir el sisè trofeu mundial.

Lluita d’estils

Durant un mes dotze estadis seran l’escenari del màxim espectacle futbolístic del planeta, fins a la final del 13 de juliol al Maracanã de Rio de Janeiro. Una competició sense marge d’error en què l’amfitrió busca ampliar la seva llegenda, i la selecció espanyola de l’impassible Vicente del Bosque escriure l’epíleg d’una història d’èxits sense precedents. “Tota idea que triomfa avança cap a la seva perdició”, defensava el surrealista francès André Breton. La selecció espanyola s’entesta al Brasil a lluitar contra aquesta màxima i allargar la seva era triomfant, un cicle guanyador amb dos Eurocopes i un Mundial. Jugadors com Iker Casillas, Xavi Hernández i Andrés Iniesta volen ampliar la seva llegenda en el bressol del futbol, allà on fa un any van rebre un sever correctiu per part de la selecció amfitriona.

El futbol associatiu dels espanyols, estretament lligat a l’essència de joc del Barça, busca mantenir la seva hegemonia en el terreny dels combinats nacionals, un cop ha perdut la batalla futbolística en l’àmbit de clubs, deixant pas al futbol d’ordre, vertical i físic, d’equips com el Reial Madrid i l’Atlètic de Madrid.

Favorites

El Brasil, Espanya i l’Argentina de Leo Messi són les tres grans candidates al triomf. Els albicelestes busquen imitar 64 anys més tard el que van aconseguir els seus veïns de l’Uruguai, un nou maracanazo que faci trontollar el seu màxim rival, que Leo Messi, a qui molts consideren el millor futbolista de la història, obtingui per fi la tan anhelada Copa del Món que l’ha estat perseguint durant els últims vuit anys. La pressió que aguanta el jugador de Rosario, com succeeix amb Neymar pel fet de jugar a casa, posarà a prova la maduresa dels dos futbolistes del Barça, cridats a ser juntament amb Cristiano Ronaldo els noms propis de la cita.

La presència blaugrana

El Mundial del Brasil va arrencar amb 12 jugadors del Barça, després que uns minuts abans que la pilota comencés a rodar sobre la gespa de l’Arena Corinthians de São Paulo Cesc Fàbregas deixés de ser jugador blaugrana per convertir-se en futbolista del Chelsea. Avui aquesta xifra podria incrementar-se en un jugador més, ja que el derrotat ahir, Ivan Rakitic, podria fer oficial el seu traspàs a l’entitat presididad per Josep Maria Bartomeu.