Ser el Barça

És possible que el capità no tingui ritme de competició després de sis setmanes aturat, però el Barça el necessita com l’aire que respira

De totes les inquietuds que s’han expressat en els últims dies al voltant del Barça, comptant els sis punts de desavantatge, el mal moment d’alguns titulars com Rakitic o Suárez, la nul·la aportació dels teòrics suplents o el pobre empat a Alacant, només n’hi ha una que em sembla determinant de cara al clàssic d’aquesta tarda: és imperatiu que el Barça recuperi la personalitat futbolística que l’ha fet gran i que s’ha anat relaxant progressivament fins a arribar al paperot d’ Anoeta.

Compte, que no es tracta d’una qüestió de paladar futbolístic, de voler guanyar jugant bé, sinó que és una necessitat purament pràctica. Si tenim en compte que el Madrid de Zidane ja va venir a jugar la temporada passada al Camp Nou reculat com si fos un equip menor, i que l’absència de Bale permetrà al tècnic blanc reforçar el mig del camp amb una peça més, el Barça ha de trobar la manera de tenir superioritat -o com a mínim igualtat- numèrica a la zona ampla. Té raó Luis Enrique quan diu que el Madrid no necessita tenir la pilota, i segurament no la voldrà, però el Barça sí, i cal trobar la manera de contrarestar els Modric, Kovacic, Isco i Lucas Vázquez.

És un dia perquè Messi ensenyi la seva vocació més migcampista, que deixi la banda dreta a Rakitic i Sergi Roberto, i baixi a associar-se al centre de les operacions. Però sobretot és un dia magnífic per recuperar Iniesta. És possible que el capità no tingui ritme de competició després de sis setmanes aturat, però el Barça el necessita com l’aire que respira.

El principal defecte dels molts que se li han vist últimament a l’equip és que s’ha fet terriblement llarg, amb massa distància entre línies per trobar passades còmodes i per defensar-se eficaçment quan la perd. La pausa és l’únic antídot per a un equip que, com reconeix Luis Enrique, s’accelera més del compte. I l’únic futbolista del mig del camp del Barça actual capacitat per posar pausa al joc és Iniesta. Tot evoluciona i ja fa temps que el Barça no és aquell equip de migcampisme acadèmic. El davanterisme s’ha imposat i és de justícia reconèixer que amb el vertigen no ens ha anat tan malament, però cal retrobar l’equilibri que va aconseguir Luis Enrique en els moments més brillants de la seva etapa. És del tot probable que, si el Barça guanya aquesta tarda, ho faci a través dels gols del trident, però la tendència del partit la marcarà el control del mig del camp. Cal, doncs, tornar a ser el Barça. Si ho aconsegueix, em sembla un equip francament superior al Madrid.

EDICIÓ PAPER 09/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF