Un Barça de llibre

BarcelonaEl Barça de Luis Enrique és un estudiant aplicat. Potser és, fins i tot, el Barça més acadèmic dels últims anys. El seu futbol, fins i tot des de les seves múltiples variables, segueix uns patrons clarament identificables -només cal seguir amb la mirada, per exemple, el constant reajustament de posició, gairebé mecànic, que fa Rakitic sobre la gespa-, i hi ha pocs moviments -potser només els de Messi, i no sempre- descontextualitzats que no tinguin en compte on hi ha un company, on hi ha el rival, on hi ha la pilota. On hi ha la porteria. Fins i tot la inspiració, la d’un contraatac, es pot entrenar, i s’entrena. I fins i tot aquest Barça actual, que es considera menys posicional, que sembla menys metòdic, és extremadament rigorós amb la seva posada en escena. Amb totes.

Però no és només des de la mirada exclusivament tàctica o futbolística que aquest Barça té un punt de llibre. En té un, sobretot, en el seu cos tècnic. Un grup humà jove, inconformista i despert. “I molt i molt treballador”, expliquen des del club. Pràcticament tots els integrants de l’ staff de Luis Enrique tenen alguna vinculació amb el món acadèmic o editorial, i els uneix un desig emprenedor que els ha portat a encetar diversos projectes empresarials.

L’experiència editorial

Robert Moreno i Rafel Pol tenen un projecte de llibres de futbol

Dir que aquest és un Barça de llibre és una afirmació literal. Hi ha dos membres del cos tècnic amb obres pròpies a les llibreries i, a més, impulsors d’una empresa de llibres de futbol. Són el segon ajudant de Luis Enrique, Robert Moreno, i el preparador físic Rafel Pol, que han encetat junts el projecte Fútbol de Libro (FDL), que té diversos títols publicats, entre els quals l’obra Mi receta del 4-4-2, del tècnic barceloní. “És un entrenador voraç, insatisfet per naturalesa i amb una sorprenent capacitat per analitzar els problemes i trobar-hi solucions -l’elogiava Luis Enrique en el pròleg del llibre-. Si a això hi afegeixes una capacitat de treball inesgotable...”

Moreno no és qui s’asseu amb l’asturià a la banqueta -ho fa Juan Carlos Unzué-, però el segueix a les rodes de premsa al costat del psicòleg Joaquín Valdés. “El Robert és una persona molt vitalista, té molta energia, i és un enamorat del futbol. Va demanar una excedència a La Caixa per ajudar Luis Enrique a entrenar el filial”, explica a l’ARA Josep Maria Minguet, una de les persones que, des de l’editorial Monsa, més l’ha ajudat en els inicis empresarials en qüestions logístiques. “Feia anys que tenia inquietuds per encetar algun projecte relacionat amb l’estudi del futbol. S’ha format molt, com fan ara els tècnics joves, i volia crear alguna cosa seva”, diu. El 2007, de fet, Moreno va crear MC Sports amb dos socis més, Manuel Conde i Atanasio Cano-Murillo, però va desvincular-se’n poc després per diferències professionals, i va endinsar-se a Fútbol de Libro amb Rafel Pol. Cano, únic supervivent empresarial d’aquella primera aventura ubicada a Galícia, recorda que els inicis de MC Sports el van fer possible “un grup d’entrenadors -entre els quals Moreno- que publicaven manuals pràctics pel desig de compartir i creuar coneixements”, però ara ha derivat en una línia més teòrica, “gairebé filosòfica”.

De la universitat al camp

Ja en l’àmbit acadèmic, Rafel Pol era ambiciós i innovador

Abans de travessar aquesta línia, el 2011 MC Sports va publicar el primer llibre de Rafel Pol, La preparación ¿física? del futbol, en què plantejava la necessitat d’entrenar sempre de manera contextualitzada (té el projecte d’un segon llibre, que publicarà quan deixi el Barça). En aquella època, Pol compaginava la formació i l’estudi amb l’entrenament d’un equip femení de futbol, i va fer d’ajudant d’Albert Sánchez -amb qui compartia promoció a l’INEFC de Barcelona- al Llevant les Planes a Segona i Primera Divisió.

Durant l’etapa universitària, Pol ja havia escrit diversos articles i una professora seva a l’INEFC, Natàlia Balagué, el definia com “un alumne amb ganes d’aprendre i que feia preguntes interessants”. La tutorització de Balagué en els anys a Montjuïc va acabar de catapultar l’evolució de Pol. Daniel Aragonés, company en un dels projectes que van escriure conjuntament amb ella, el recorda com “un professional apassionat i innovador”, que entén l’entrenament dins la teoria dels sistemes complexos. “Busca manipular certs paràmetres per produir l’emergència de comportament espontani en la direcció desitjada per l’entrenador, sempre a partir d’un context i descartant l’entrenament basat en la pura repetició”, explica.

Pol fins i tot va participar en estudis internacionals i un professor especialitzat en teoria de l’entrenament de Macedònia, Robert Hristovski, l’inclou dins el grup “de nous professionals actius en la recerca, com Xavi Schelling”, el tècnic i doctor català que treballa als Spurs de la NBA com a cap del departament de ciències aplicades a l’esport.

La porta digital

El psicòleg Joaquín Valdés explora la formació en web

En paral·lel a Moreno i Pol, hi ha un altre membre important del cos tècnic de Luis Enrique amb esperit formador: el psicòleg Joaquín Valdés, que acompanya l’asturià des de l’etapa a Roma. Ja des del 2006, Valdés busca en el sector empresarial la transferència del seu coneixement a coses pràctiques, i va crear Formasport Global, que reunia psicòlegs especialitzats en l’esport i la formació de directius. Va ser el 2012 quan va derivar clarament el seu desig cap al futbol, amb la creació del portal Futboldecabeza.com, un espai de suport psicològic online per als jugadors (l’any següent va ampliar la fórmula a la genèrica Deportedecabeza.com, per a esportistes fora del futbol). Un dels psicòlegs que hi col·labora, José Ángel Caperán, confessa que allà “no es fa teràpia, s’entrena”, i que l’objectiu de la web és “democratitzar” la figura del psicòleg, que pocs clubs poden permetre’s contractar. “Ja funcionàvem de manera presencial a Astúries però vam mirar d’ampliar fronteres i obrir camí amb les noves tecnologies. Buscàvem acostar la psicologia tant als entrenadors que volen gestionar de manera òptima el seu equip, com als jugadors que necessiten aprendre a afrontar alguna situació”, diu. A través de videoconferència se’ls fa seguiment. Ara, però, Valdés no pot assumir el dia a dia “perquè el Barça li reclama exclusivitat”, tot i que es manté actiu.

Transferència al joc

L’esperit formatiu dels tècnics marca també el segell de l’equip

¿Però quina transferència tenen aquestes altres ocupacions dels ajudants de Luis Enrique en el dia a dia del Barça? Es nota en el joc? Es percep en l’entrenament? Sí. Les sessions són molt concretes, centrades a establir mecanismes de joc i regularitats que seran útils en relació amb el rival o el pròxim partit. L’habilitat d’aquest staff -segons expliquen diversos entrenadors pròxims-és que simplifiquen en tasques molt ben contextualitzades les moltes hores d’anàlisi, tant del rival com del propi joc, que es fan durant la setmana.

En aquesta parcel·la també guanyen protagonisme Joan Barbarà i Juan Carlos Unzué. L’exporter va tenir una única aventura solitària a Sòria amb el Numància, on va entrenar Dimas Delgado, que recorda d’ell que “dedicava tot el temps que calgués a deixar clar el que volia de l’equip, a aclarir els conceptes”: “Ho tenia tot preparadíssim, anava molt al gra i feia exercicis lligats al model de joc de l’equip. I és molt humà, connecta molt bé amb el jugador”.

Metòdics, innovadors i inquiets. Teòrics, de llibre, però amb passió pel joc. Terrenals. Realistes. “L’estil del nostre equip no pot ser només un -es pot llegir al llibre de Robert Moreno-. Podrà predominar-ne un, però haurem d’entrenar-los i considerar-los tots perquè el nostre equip sigui complet [...]. El futbol és un joc en què s’ha de dominar el temps i l’espai, juntament amb l’oportunitat”. Ara és la seva.