Publicitat
Publicitat

El Barça busca consens per a la remodelació

La directiva es reuneix avui després d’un judici pacífic del Camp Nou i un triomf balsàmic

Guanyar 2-1 l’Athletic Club i allargar la “il·lusió” de competir per la Lliga fins a l’última jornada va frenar les guillotines que tallaven els caps de mig equip després de tres derrotes consecutives en pocs dies. Les va frenar però no les va amagar del tot. La directiva que lidera Josep Maria Bartomeu és conscient que continuen sent necessàries mesures valentes per redreçar el rumb de l’equip i aquesta tarda es reuneix per seguir-les perfilant. No se sabrà fins a mig matí si algun dels portaveus de la junta compareixerà després per exposar les novetats.

Però en les últimes hores ja s’han anat reforçant els discursos oficials. El president ja va deixar clar en declaracions a Esport3 dissabte que “hi haurà una remodelació profunda, no una revolució” a la plantilla i que s’està treballant en línia de futur des de fa “moltes setmanes”. El cap visible d’aquesta renovació del projecte, que segons Bartomeu ja té “decisions preses”, és Andoni Zubizarreta, que diumenge a Canal+ ratificava la seva continuïtat en un càrrec que perilla.

Els jugadors, lluny de la contundència amb què Gerard Piqué va exigir “decisions” l’any passat després de ser eliminats pel Bayern Munic, van evitar mullar-se sobre una futura sacsejada al vestidor. “No és feina nostra”, esquivava Xavi Hernández, que lamentava que, quan es perd, al Barça “es dubta de tot el món”. I Javier Mascherano apel·lava a la “professionalitat” per acceptar les crítiques.

Dubtes a la carta

De fet, però, els dubtes de l’afició blaugrana diumenge al Camp Nou no van ser generalitzats sinó més aviat selectius. El mig estadi, en un dia d’entrada molt pobre (57.090 espectadors, molts dels quals turistes), va repartir a la seva manera els xiulets i les ovacions, com si també volgués participar de la remodelació de la plantilla. Va quedar clar que el barcelonisme dóna suport a Messi, centre de les crítiques després de perdre contra l’Atlètic i el Madrid. “Ell ha de liderar el futur d’aquest club”, deia Bartomeu. Pinto, Alves i Cesc van ser els futbolistes menys estimats per la graderia, que els va xiular tímidament durant el partit. “No és una situació agradable -es queixava Iniesta-. Intentem que la gent estigui contenta, orgullosa del seu equip, però la gent mostra el que sent i nosaltres buscarem que les sensacions negatives es transformin en positives”.

El United insisteix amb Cesc

Malgrat que Martino va intentar treure importància als xiulets i va aplaudir “la valentia” de Cesc a la gespa, el d’Arenys és un dels pesos pesants que té més números de deixar l’equip a l’estiu. El seu nom sona amb força entre els d’altres futbolistes menys importants com Song, Tello i Alexis, també a l’aparador. L’actualitat a Anglaterra, on diversos mitjans donaven per feta ahir la destitució de David Moyes com a tècnic del Manchester United, va recuperar la vinculació de Cesc amb els red devils. Fonts pròximes a les negociacions expliquen que l’agost passat ja es van arribar a oferir prop de 45 milions d’euros per treure Cesc del Camp Nou i fer-lo tornar a la Premier, però el club s’hi va negar. Si l’interès es manté a Manchester, seria una sortida possible, perquè el Barça ara sí que veu bé l’opció de vendre el 4, i l’entorn del futbolista ja comença a fer-se a la idea que potser toca repetir maletes per sortir de Barcelona.

Des del club demanen uns dies més de silenci per “deixar treballar” Martino en els quatre partits que queden per tancar la temporada. Un context tranquil i de consens és el que busca l’entitat per dissenyar amb fredor el nou pla d’actuació. Un pla que, com ja es va viure en altres etapes de canvi amb Cruyff el 1994 i Guardiola el 2008, haurà d’arriscar en les tecles a tocar. Un pla que, més enllà de noms i xiulets, segueix condicionat a la resolució que la FIFA encara no ha manifestat.

L’endemà d’Atenes es desfà el Dream Team 

Una setmana després de guanyar la quarta Lliga consecutiva gràcies a un penal fallat per Djukic, el Barça de Johan Cruyff va caure humiliat 4-0 davant el Milan de Fabio Capello en la final de la Lliga de Campions del 1994, disputada a Atenes. A la porteria hi havia Andoni Zubizarreta, actual director esportiu del club; Ferrer, Koeman, Nadal i Sergi jugaven en defensa; Guardiola, Amor i Bakero movien l’equip al mig del camp, i Stòitxkov i Beguiristain acompanyaven Romário en atac. Els gols de Massaro (2), Savicevic i Desailly van posar fi al Dream Team, que havia donat al club la primera Copa d’Europa. L’endemà de la derrota es va decidir que Zubizarreta, Laudrup, Salinas i Goikoetxea no seguirien a l’equip per renovar la plantilla, essencialment, amb joves del planter. “Es van prendre decisions l’endemà de la final, com si es busquessin culpables”, relatava Bakero en un reportatge a Canal+. La revolució no va funcionar, Romário va marxar a mitja temporada i es va encaixar un 5-0 al Bernabéu. El curs 1995/96 va executar-se la segona part de la revolució, amb les baixes de Koeman, Stòitxkov i Begiristain.

La lenta mort de l’era Rijkaard i el ‘feeling’ que neteja el vestidor

La segona part de l’any 2006, amb la impotent derrota 3-0 contra el Sevilla a la Supercopa d’Europa jugada a Mònaco i la desfeta 1-0 davant l’Internacional de Porto Alegre en la final del Mundial de Clubs, ja era palpable que el cicle guanyador de Frank Rijkaard al Barça vivia els seus últims dies. Però encara es va trigar més d’un any a canviar peces, confiant en l’equip que havia sumat la segona Champions del club. Va ser un temps de joc decadent, sense títols i amb dificultats per jugar a Europa.

La sacsejada de la directiva de Joan Laporta va començar amb un canvi d’entrenador per fer pujar Pep Guardiola del filial, i el seu olfacte va carregar-se els caps de Ronaldinho i Deco (i exigia, també, el d’Eto’o), tres dels líders del projecte anterior. També van saltar altres jugadors menors, com Edmilson, Belletti, Zambrotta, Oleguer, Maxi López i Ezquerro, i van arribar reforços com Alves, Piqué, Martín Cáceres i Hleb, a més de consolidar l’ascens al primer equip de Pedro i Busquets.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF