Publicitat
Publicitat

Al Mundial homenatjant Bech

L’expressió “fer festa major” descriu, en l’imaginari popular, l’instant en què esdeveniments joiosos o objectes preuats, especialment menges, entren en una llar humil, poc acostumada a les alegries. A Panamà, dimecres, el govern va ordenar festa nacional perquè els quatre milions de panamenys celebressin la inèdita classificació de la seva selecció per al Mundial.

El tardà gol decisiu del central Román Torres contra Costa Rica, el moment en què els aficionats al futbol valoren l’esclat d’eufòria que provoca l’excepcionalitat i compadeixen els que es deceben per desfetes no previstes, va aconseguir-se al principal recinte futbolístic de Ciutat de Panamà, l’estadi Rommel Fernández, que duu el nom de l’exjugador del Tenerife, el València i l’Albacete mort en un accident de trànsit a la rodalia de la capital manxega quan tenia vint-i-set anys. Però els relatores el van cridar en una tribuna de premsa que està dedicada a una altra figura cabdal del futbol local, el responsable d’enviar Rommel a les Canàries com a reforç d’un combinat que havia de participar en un torneig reservat a jugadors descendents d’espanyols: el barceloní Josep Bech i Casablanca, nascut el 1927 i mort al país caribeny el 1991.

Se sap que Bech va arribar a Panamà procedent de Xile, on va ser jugador de l’Iberia de Santiago. El nom d’aquest club coincidia amb el d’una companyia d’assegurances que va pagar les primeres samarretes de l’equip, però l’Iberia es va significar políticament quan, el 1951, va acollir un nombre destacat d’esportistes de la Unión Española que van abandonar aquesta entitat contrariats perquè la consideraven simpatitzant de la dictadura franquista. L’Iberia va esdevenir refugi de republicans i va passar a lluir samarreta blaugrana en homenatge al Barça. No queda clar si Bech era al club en aquells anys, però és conegut que, ja com a entrenador i a Panamà, va dirigir la Unión Española panamenya i va encarregar-se de la selecció en dos tornejos, el 1961 i el 1967.

A Bech, però, se’l recorda per ser, en un país de beisbol, un pioner del periodisme futbolístic en els mitjans locals. El 1959 ja detallava l’actualitat del futbol panameny en la principal emissió esportiva de Radio Continental, i el 1972 va parir el primer programa televisiu del país dedicat íntegrament a aquest esport. Recorda el periodista Eduardo Moreno: “El José anava a esperar un avió que portava, gràcies a un dels seus amics anònims, una cinta Betamax amb un partit de la Copa Amèrica, o d’una eliminatòria mundialista, o de la Copa Libertadores, i l’aprofitava durant sis o set emissions perquè no hi havia satèl·lits ni ordinadors”. De Bech s’apreciava la seva capacitat didàctica: per això, quan Panamà disputi el seu primer partit al Mundial, el periodisme del país no oblidarà la responsabilitat d’un català en una fita per fer-ne festa major.

Riure, malgrat tot

Etiquetes

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF