MOROSITAT
Economia 19/01/2018

Els trucs de les grans empreses per pagar factures fora de termini

Les pimes denuncien l’auge de formes de pagament que esquiven la llei

Natàlia Vila
3 min
Les pimes són les principals afectades per l’ús del confirming.

Barcelona“Mitjançant aquesta carta els sol·licitem, si és possible, que la forma de pagament aplicable [...] sigui confirming a 180 dies”. “Sol·licitem un canvi perquè el pagament sigui un pagaré no a l’ordre a 210 dies”. “ Confirming o pagaré a 180 dies a computar des de la data d’acceptació de la factura”. Aquests són només tres dels diversos exemples als quals ha tingut accés l’ARA, en els quals grans empreses espanyoles, concretament del sector de la construcció, demanen a les pimes que els fan de proveïdors poder pagar les factures a un termini molt més llarg del que estableix la llei contra la morositat, fixat en un màxim de 60 dies en el sector privat.

Segons els proveïdors consultats per aquest diari, “aquesta és una pràctica habitual” que esquiva la llei amb eines financeres i de tresoreria. “Tenen diferents trucs”, explica un empresari, que afegeix que “el més indignant és que ells comptabilitzen aquestes factures com a pagades dins de termini, perquè emeten la carta acceptant el pagament dins dels 60 dies”. El problema, segons consta als documents, és que aquesta acceptació inclou la petició de retardar la factura.

La majoria d’aquests pagaments retardats es fan a través d’una eina financera anomenada confirming. D’aquesta manera, l’empresa gran proposa el pagament a través del banc però els diners no estan disponibles per a la pime fins al cap de 180 o 210 dies, en funció del pacte al qual arriben totes dues empreses. “El problema és que el gran sempre acaba manant sobre el petit”, apunta Miquel Camps, propietari d’una empresa d’instal·lacions a Sant Vicenç dels Horts.

L’abús del ‘confirming’

Amb el confirming els proveïdors poden reclamar els diners al banc immediatament -passant per alt l’acord-, però si anticipen el cobrament l’entitat els carrega una comissió que “normalment oscil·la entre el 4% i el 6% del total de la factura”, segons Camps, fet que els fa perdre ingressos: “Si jo no m’espero, el banc també fa negoci. I, a més, com que guanya diners paga interessos a l’empresa que ha fet el confirming, és a dir, que ells també hi guanyen”, explica aquest empresari.

Tot i el perjudici que suposa per als proveïdors avançar aquesta forma de pagament, moltes de les empreses ho fan perquè no poden suportar la falta d’efectiu o ingressos. “En el millor dels casos -explica Camps-, si jo estic fort i puc esperar també hi ha el risc que el meu client vagi malament i faci un concurs de creditors; aleshores jo no cobraria mai”. “Per això la majoria de pimes anticipem els confirming encara que hi perdem diners, per necessitats de liquiditat o per por”, lamenta Camps.

La Plataforma Multisectorial Contra la Morositat (PMCM) ja ha denunciat públicament l’abús d’aquesta forma de pagament. “És un cas clar de feta la llei feta la trampa, i la pime sempre perd”. El president de la plataforma, Antoni Cañete, assegura que des del 2010 és “il·legal” pagar, i fins i tot “pactar terminis”, més enllà dels 60 dies. Tot i això, assegura que és una pràctica constant que “posa de manifest que, almenys en aquest cas, amb la llei no n’hi ha prou”.

Segons Cañete, el confirming no és il·legal per ell mateix, sinó que el problema està en “l’ús abusiu” que se’n fa. “Quan és abusiva aquesta forma de pagament? Encara no hi ha cap jutge que ho hagi determinat”, lamenta Cañete.

Règim sancionador

L’única solució possible a hores d’ara per a la PMCM és l’establiment d’un règim sancionador que permeti multar les empreses que se salten el termini dels 60dies. “La sanció és absolutament necessària, perquè ja hem comprovat que amb la llei no n’hi ha prou”. Segons la plataforma, el confirming no és l’únic abús que cometen les empreses. També provoquen retards al·legant errors en la factura o dilatant les signatures. Segons Cañete, les pimes no denuncien aquestes pràctiques “perquè no volen acusar aquell qui, en el fons, és qui els encarrega feina”. “La primera demanda va trigar sis anys a resoldre’s. Finalment vam guanyar, al Suprem, però cap pime pot aguantar tant de temps”, conclou Cañete.

stats