El retorn de Grècia als mercats en només quatre anys és, indubtablement, un èxit. Que el petit país pogués vendre deute als inversors internacionals era completament inesperat fins fa quatre dies. L’Argentina, per exemple, encara no ha aconseguit fer-ho des del 2001, l’any del corralito. El retorn de Grècia, a més, qüestiona l’estratègia dels que defensaven que el millor era sortir de l’euro. Què hauria passat si Grècia hagués estat expulsada de la moneda única? Difícilment estaria millor.
Però compte: quan la prima de risc de Grècia (i després les d’Irlanda, Portugal, Espanya i Itàlia) es va disparar, hi va haver un cert consens a criticar la irracionalitat dels mercats. Per tant, si es dóna per bo aquest argument també caldrà acceptar que els mercats no han esdevingut sobtadament pous de ciència i de seny, sinó que segueixen sent irracionals. El que estan fent ara els inversors internacionals és fugir dels països emergents (justament el seu refugi durant la crisi de l’euro) perquè cada cop són més inestables. Com que Draghi ha promès que l’euro no es trencarà i que, per tant, Grècia no abandonarà el club, sembla que ficar-hi els diners torna a ser una mica segur. Però els desequilibris de l’economia grega es mantenen i la seva situació està lluny de ser bona. Una cosa semblant passa a Espanya, tot i que a escala inferior perquè la crisi grega és més greu.
Per tant, convindria aprofitar aquest recés dels mercats per corregir els desequilibris. No fos cas que, si per algun motiu els inversors tornen a fugir d’Europa, ens tornin a agafar amb el peu canviat.
