Les fusions bancàries a Espanya, un procés que encara segueix obert
CaixaBank no descarta comprar Liberbank per completar la seva expansió geogràfica a l’Estat
BarcelonaEn plena crisi financera un alt directiu del Deutsche Bank va vaticinar que a Espanya hi quedaria un sol banc. El pronòstic potser va ser exagerat, però el cert és que la tendència, en part, li dóna la raó. En efecte, l’any 2009 hi havia a Espanya cinquanta entitats financeres; avui dia només n’hi ha una dotzena. Aquest procés de fusions i integracions, atiat per la crisi que va afectar especialment les caixes d’estalvis, abocades durant l’eufòria dels primers anys del segle al sector de la construcció, encara no s’ha acabat.
Fonts del sector estan convençudes que entre les dotze grans entitats espanyoles encara es produiran noves operacions. Hi ha la convicció que els pròxims temps hi haurà moviments que poden reduir l’escenari a set o vuit players. Tot i això, les adquisicions que han de venir no es produiran sota l’amenaça imminent que alguna entitat faci fallida, sinó en un context de lògica econòmica. “Mentre la banca no generi un benefici que li permeti un creixement orgànic amb recursos propis, hi haurà entitats que ho passaran malament, i la tendència serà la de fer absorcions”, explica el professor de l’Iese Jordi Soley. La clau per entendre-ho segueixen sent els baixos tipus d’interès i l’atonia econòmica, que castiguen el negoci bancari i fan inevitable buscar masses crítiques de clients.
La lògica de l’oligopoli
“Com que els ingressos estan a la baixa, les entitats tenen una taxa d’eficiència del 50% i volen que sigui del 40% o del 35%”, explica Soley, en referència a la despesa necessària per obtenir cada euro. Això passa per créixer, apostar per les noves tecnologies i optimitzar els recursos. “El problema -diu-és que el negoci té una rendibilitat de poc més del 5%, quan els inversors poden trobar sectors, com el mèdic, amb rendibilitats de més del 15%”.
A aquesta realitat econòmica s’hi suma la nova normativa que aplica el superregulador europeu. “Exigeix més solvència, els bancs necessiten més recursos propis i això perjudica les entitats mitjanes”, explica aquest expert. “Molts bancs que no juguen la Champions, i a Espanya només la juguen tres entitats [Santander, BBVA i CaixaBank], tindran dificultats per tenir aquests recursos propis”, diu, i afegeix: “Encara que diguin que no, aquest sistema afavoreix l’oligopoli bancari”.
Un dels actors que pot protagonitzar aquests moviments és el gegant català, CaixaBank. Segons ha pogut saber l’ARA, l’entitat que presideix Isidre Fainé no tanca la porta a una adquisició de Liberbank. Aquest banc, suma de Cajastur, Caja de Extremadura i Caja Cantabria, va ser l’entitat espanyola més mal valorada en els últims tests d’estrès. Tot i que s’ha recapitalitzat al llarg del 2014, és un dels bancs que poden tenir més dificultats per fer front a les exigències de capital propi que imposa el regulador europeu.
En una reunió recent amb inversors, el mateix conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, va admetre que si es llança una operació a Espanya, Liberbank serà l’objectiu triat. Darrere aquest interès hi ha un factor geogràfic, ja que aquesta operació permetria a CaixaBank créixer en regions on té molt marge per fer-ho, com són Astúries, Cantàbria i Extremadura.
En qualsevol cas, fonts del sector han explicat a aquest diari que CaixaBank està centrada a curt termini en la digestió de Barclays -la compra es farà al gener- i que els altres dos grans bancs espanyols, el BBVA i el Santander, també tindrien pulmó per intentar l’operació.
