Els edificis històrics també cedeixen a les urgències dels governs per reduir dèficit

BarcelonaMentre les joies de la corona del Regne Unit -valorades, a falta d'una taxació pública, en diversos milers de milions d'euros- descansen tranquil·les a la Torre de Londres, el govern del país comença a moure peça per vendre's altres pedres , no tan precioses, però igualment històriques, per tapar forats financers. Aquesta setmana el ministeri de Defensa britànic ha anunciat la seva voluntat de posar a la venda l'antiga oficina de guerra on Winston Churchill va dissenyar l'estratègia de les tropes britàniques a la Segona Guerra Mundial i per on, abans, havien passat personatges com Lawrence d'Aràbia, que va estar-s'hi per dibuixar els mapes del Sinaí, per a les campanyes de la Primera Guerra Mundial.

Amb la venda, que es farà en un procés de lliure concurrència, l'executiu britànic pretén ingressar més de 100 milions de lliures (uns 117 milions d'euros). El procés forma part del pla del govern de coalició de liberals i conservadors, liderat pel primer ministre, David Cameron, per estalviar i reduir el dèficit. I no és el primer edifici històric que es posa a la venda. L'executiu també busca compradors per a l'estació de metro de Brompton Road, a Londres, ara abandonada, i que va servir de refugi antiaeri durant la Segona Guerra Mundial. Amb la venda d'aquesta estació, l'executiu pretén ingressar 20 milions de lliures més (uns 23,3 milions d'euros).

Una moda que s'estén

Amb més de 1.000 habitacions, 4 quilòmetres de passadissos i 7 plantes, decorades amb estil neobarroc, l'oficina de guerra construïda a principis del segle XX és un dels edificis més emblemàtics a la venda per un govern europeu per eixugar dèficit. Però no és l'únic. A Catalunya, la Generalitat, immersa en un procés de venda de patrimoni sense precedent, també busca comprador per a llocs tan emblemàtics com la Casa Burés. L'edifici modernista coetani a l'oficina de guerra londinenca se subhastarà per un preu de partida d'uns 20 milions d'euros, després del fracàs d'un primer intent de subhasta anunciat al maig per 26 milions.

A la Casa Burés s'hi sumarien altres edificis emblemàtics, com la Borsa de Barcelona o les seus dels departaments d'Economia i el de Medi Ambient, que deixarien de ser ocupades per les seus de l'administració. Això suposa un canvi d'estratègia del Govern respecte a anteriors processos de venda, com la que es va fer a finals de juny, d'un lot de 13 edificis públics a l'asseguradora francesa AXA per 172 milions d'euros. En aquell cas, la Generalitat es comprometia a quedar-se de lloguer en els edificis durant un temps mínim de 20 anys, un període durant el qual pagarà, en total, gairebé el doble del que ha cobrat d'AXA en concepte de lloguer.

La Generalitat Valenciana, per la seva banda, va anunciar a finals de juliol que llogarà la seu del departament d'Economia per 1,2 milions d'euros anuals a la cadena de botigues de moda Bershka, que pertany al grup Inditex.

El govern espanyol també ha engegat un ambiciós pla de venda de patrimoni públic, que, com els anteriors, arriba en un dels moments més convulsos per al mercat immobiliari, un fet que perjudica les aspiracions recaptatòries dels executius. En el cas espanyol, hi ha a la venda més de 15.100 immobles, repartits per tot l'Estat. Entre aquestes propietats hi ha pisos, solars, locals comercials i fins i tot garatges i immobles rústics. Però també n'hi ha d'històrics, com l'antiga seu de RTVE i de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). Un altre dels països que han rebut assistència financera per part de la UE, Grècia, també va anunciar fa poc un pla de privatitzacions d'immobles.