Rajoles Huguet: “Digues-me quines peces vols i jo te les faré”

CamposA Mallorca no només hi estiuegen els reis, Michael Douglas i Claudia Schiffer. Els mallorquins poden presumir que cada any hi passen l’estiu alguns dels arquitectes més destacats de l’Estat, com Carme Pinós, Juan Herreros i Dani Freixes. I també dissenyadors com Alberto Lievore i la modista Sybilla. Alguns d’ells tenen un tret en comú: col·laboren amb la casa de rajoles hidràuliques Huguet. Sybilla va ser la primera, l’any 2000. Carme Pinós va guanyar fa pocs mesos un dels Delta de Plata que concedeix el FAD per la col·lecció Mallorca, i fa una setmana van assistir a la presentació de les tres noves col·leccions de la casa: Catalina, de Lluís Clotet (03) ; Remedios, de José Antonio Martínez Lapeña i Elías Torres (02), i Formentor del suïssoargentí Alfredo Häberli (04). “Per aquí passa molta gent molt interessant, i és molt fàcil enriquir-nos i evolucionar”, afirma Biel Huguet, fill de poeta Damià Huguet, que ja va iniciar la recuperació d’aquestes rajoles.

La casa Huguet va fer les rajoles, els escalons i les piques dels lavabos del darrer premi Mies van der Rohe d’arquitectura, la Filharmònica de Szczecin, de Barozzi i Veiga. També van fer peces per a l’edifici Fòrum, dels premis Pritzer Herzog & de Meuron, i la casa està treballant amb un altre Nobel dels arquitectes, el britànic David Chipperfield. Però la presentació de les noves col·leccions va ser una festa informal als tallers, on es mesclaven amics i els col·laboradors famosos, i durant la qual es va fer una demostració de com s’elaboren aquestes rajoles. La fàbrica Huguet no és un edifici de disseny, sinó una petita fàbrica de tota la vida on s’aprofita tot: l’escaló que salva el desnivell de l’entrada del nou mostrador, dels mallorquins TEd’A Arquitectes, està fet amb uns maons de formigó sorgits d’un projecte internacional que va quedar al calaix. “Vaig començar el 1997 i en una primera etapa vam recuperar els hidràulics i els productes tradicionals. Vaig fer arquitectura tècnica i aquells anys eren els del boom de la rehabilitació. La meva visió aleshores era fer arquitectura tradicional per a un mercat local i a poc a poc hem evolucionat i ara feim arquitectura comtemporània per a un mercat internacional”, explica Huguet. Tot i l’èxit d’aquestes peces fetes a mida, Huguet toca de peus a terra. En comptes d’accelerar el ritme i fer més col·leccions a l’any, pensa en la vigència dels seus treballs i en l’arquitectura sostenible. “Ens interessa l’arquitectura que està concebuda per durar. No estam sotmesos a modes. El que volem és posar en valor aquest ofici: digues-me quines peces vols i jo te les faré. Han passat 20 anys i sempre ve gent a demanar-nos coses noves”, diu.

Les rajoles de Lluís Clotet criden l’atenció pel minimalisme; només tenen unes línies molt fines. Martínez Lapeña i Torres han ressuscitat mitja dotzena de motlos vells, amb un gest tan senzill i audaç com aprofitar només una part del motlo. De les flors recargolades dels hidràulics tradicionals, només n’han deixat alguns pètals. Aquests arquitectes també han renovat les murades de Palma en les darreres dècades, però ara, mentre continuen en curs les obres del baluard del Príncep, les seves intervencions es troben en un estat lamentable per la manca de manteniment.

La col·laboració entre Huguet i Alfredo Häberli sorgí arran de la participació del dissenyador en la Setmana d’Arquitectura del Club Pollença de l’any passat. Häberli ha forçat els límits de la tècnica amb unes peces el doble de grans que la mitjana -de 50x50-, i en una altra ha experimentat amb el volum. Häberli no parla, bombardeja idees: “Huguet és honestedat, sinceritat i humor. M’agradaria associar-m’hi”. També diu que no necessita acceptar encàrrecs per doblers i que va dir que sí a Huguet després de veure’n la fàbrica i que ell veiés el seu estudi. “Sempre m’ha interessat trobar l’organització dins el caos, la poètica en la precisió”, conclou.