Miquel Puig Raposo: "Si el GOB fos més potent, Balears seria més pròspera"

Miquel Puig (Tarragona, 1954) és doctor en economia, ha estat professor de teoria econòmica i exdirector general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió de Catalunya. Col·laborador de l'ARA Balears, acaba de publicar La sortida del laberint (Edicions 62), un assaig econòmic en què qüestiona durament el model productiu espanyol, català i balear. Creu que el model d'economia extensiva basat en el turisme de masses, del qual Catalunya i sobretot Balears en són clars exponents, no serveix per crear ocupació real ni riquesa, ni molt menys per sortir de la crisi. Puig presenta aquest dimecres a Palma les seves conclusions als economistes de les Balears, convidat pel Cercle d'Economia i l'ARA Balears.

Amb aquestes conclusions sobre el turisme de masses, no us fa por que els hotelers no us deixin ni tocar sòl balear aquest dimecres?

No sóc tan important per despertar aquestes passions [riu]. També als hotelers i als empresaris turístics els hauria d'interessar un turisme diferent del d'ara, que només funciona per als promotors immobiliaris.

Afirmau que el turisme de masses no ha creat ni un lloc de feina. En què us basau?

No n'ha creat per als espanyols. En realitat, ha creat tants llocs de treball com estrangers ha atret per ocupar-los. A Balears, des del 2000, i considerant la temporada alta, s'han creat 118.000 llocs de feina. D'aquests, 109.000 han estat ocupats per estrangers i només 9.000 per espanyols, no necessàriament illencs.

Però el Govern diu que Balears lidera la recuperació del mercat laboral i la creació de llocs de feina...

Tenir un 17% d'atur en temporada alta és una barbaritat. I a damunt, en un any en què el turisme va bé! La paradoxa és que es creen molts llocs de feina, però l'atur creix. El 1994, la taxa d'atur de Balears era la segona més baixa de l'Estat, per darrere de Navarra. Ara ja està per sobre de la mitjana espanyola. Els llocs de feina que es creen atreuen immigrants que els ocupen, mentre la taxa d'atur es manté. Estam creant treball que els nostres aturats no volen.

I aquests aturats autòctons es veuen obligats a partir...

Sí. La qüestió està en el model econòmic extensiu. Sempre es creix de la mateixa manera: aquí es fa un hotel i allà un altre... tot són hotels, que no necessiten la millora de la qualificació dels treballadors, i això és essencial. El treballador qualificat està protegit de la competència de la mà d'obra immigrant, el seu salari serà més alt i no podrà ser substituït fàcilment. En canvi, el poc qualificat tendirà a tenir condicions laborals més precàries i serà intercanviable.

El model extensiu crea riquesa?

Les dades són clares. Durant onze anys, entre 1984 i 1994, les Illes Balears tenien la renda per càpita més alta de tot l'Estat. El 2012 ja només ocupa el setè lloc. I durant aquest temps s'han creat molts llocs de feina, però han estat tan mal remunerats que han fet baixar la mitjana de la renda i han estat ocupats per immigració.

I les diferents reformes laborals, quin efecte han tingut?

Tenim tant d'atur ara com el 1985 -taxes superiors al 25% pel total de l'Estat-, malgrat que el mercat laboral és molt més flexible. Aquí la flexibilitat vol dir poder acomiadar els treballadors de manera barata, mentre que a Europa es tracta de poder treballar menys, cobrar menys, però mantenir el lloc de feina durant les èpoques de crisi. El problema de veritat és el model productiu.

Un model productiu intensiu -basat en la indústria- és millor que un d'extensiu -basat en el turisme de masses i la construcció?

El turisme no és pitjor que la indústria. La diferència rau a usar treballadors qualificats. No he fet un llibre contra el turisme, l'he fet contra un determinat model productiu basat en llocs de treball poc qualificats. El motor ha estat la construcció, i per construir s'ha potenciat el turisme. La construcció mana. Per construir s'han dut turistes, que han portat molta immigració, i molt atur.

Un discurs que pot ser titllat de xenòfob...

No en sóc, de xenòfob, ni vaig en contra dels estrangers. Al contrari. Els immigrants han anat allà on s'ha creat feina per a ells, i aquests llocs han estat Espanya, Irlanda i, en menor mesura, Itàlia.

Així, s'ha fomentat l'arribada de forans?

S'ha dit que el govern de Zapatero havia obert la porta als immigrants. En realitat és que es creaven feines sobretot per a ells, feines mal remunerades que els autòctons no volien fer. I no és cert que els governs espanyols combatessin la immigració. Potser l'africana sí, però la que venia de l'Amèrica Llatina no. A Barajas s'ha fet un gran aeroport per ser la gran porta d'Europa per als llatinoamericans, i va ser per aquella porta que van entrar la major part dels immigrants en els deu primers anys del segle XXI. Els avions venien plens i marxaven buits. Ara, amb la crisi, l'efecte és a l'inrevés.

I quina és la sortida del laberint?

En el cas de Catalunya, l'aposta per la industrialització. A Balears no ho crec. Totes les economies del món s'han de saber especialitzar, i la fortalesa de Balears és el turisme. Les condicions que té són de pel·lícula. Potser es poden revifar activitats industrials tradicionals com el calçat, però la clau és el turisme. Però facis el que facis, ho has de fer bé. Aquí els qui han fallat han estat els ecologistes, els del GOB.

Què voleu dir?

Si el GOB hagués estat més potent, les Illes serien ara més pròsperes. S'hi hauria construït menys, hi hauria menys població, perquè no haurien arribat tants d'immigrants. I continuaríem tenint cambrers i botiguers, però millor pagats. S'hauria fomentat un turisme de major qualitat, que cridés a clients capaços de pagar dues o tres vegades més per venir a passar uns dies. Àustria i Suïssa són molt turístics i gaudeixen d'una prosperitat tremenda.

El mal ha estat la construcció?

És allò que ha matat les Balears. La construcció massiva ha portat immigrants i ha provocat la davallada de nivell. Les autoritats són les que decideixen quan i on es pot construir, i han fet una aposta equivocada, perquè a curt termini crea llocs de treball i fa rics.