LA SORTIDA DE LA CRISI
Misc 09/11/2013

Més motius de preocupació per a Draghi: Grècia ja viu la pitjor deflació en 51 anys

La caiguda dels preus s'accentua a la perifèria europea l'endemà del canvi d'estratègia del BCE

i
àlex Font Manté
3 min

BarcelonaEl pas de les hores només ha fet que jugar a favor del Banc Central Europeu i de la seva decisió d'abaixar els tipus d'interès fins al mínim històric del 0,25%. La sorprenent decisió va agafar a tothom a contratemps, especialment a Berlín, on encara hi ha un govern en funcions. Gairebé no s'ho esperava ningú, però els temors de Mario Draghi sobre l'arribada de la deflació a la zona euro es van reforçar ahir amb la publicació de noves estadístiques. Malgrat la seva contrastada trajectòria inflacionista, Grècia va veure com els preus queien un 2% durant el mes d'octubre. El país ja ha entrat en el període de deflació més profund dels últims 51 anys en acumular vuit mesos seguits amb caigudes de preus.

No és previsible que tothom arribi al nivell de Grècia i, de fet, Draghi va voler evitar l'alarmisme assegurant que el BCE no creu que es pugui parlar de deflació entesa com "una caiguda de preus en molts productes i en molts països". Efectivament, hi ha diferències significatives entre els estats membres, però hi ha dues conclusions segures: la tendència generalitzada és clarament a la baixa i afecta molt especialment els països de la perifèria europea. Un cop més, i com passa des de l'inici de la crisi, el fantasma del Japó reapareix: allà, la deflació va trigar set anys des de l'esclat de la seva bombolla immobiliària. Europa suma entre cinc i sis anys de crisi, depenent de si s'agafa com a referència l'esclat de les subprime o la fallida de Lehman Brothers. Un paral·lelisme inquietant.

Dades per països

Seguint les tesis alemanyes, el BCE regeix les seves decisions seguint una màxima pràcticament única: que la inflació estigui "per sota, però a prop del 2%". Però a l'octubre la inflació de la zona euro es va situar de mitjana en el 0,7%, quatre dècimes menys que un mes enrere, i la tendència és a seguir baixant. També a Alemanya, on l'IPC va baixar quatre dècimes a l'octubre i es va quedar en l'1,2%. El cas d'Espanya potser és dels més seriosos entre els grans països, ja que els preus van caure un 0,1%. I a Itàlia es va produir un fet sorprenent: la inflació es va moderar (en baixar des del 0,9% del setembre al 0,7% de l'octubre) malgrat que es va apujar l'IVA del 21% al 22%. Les tensions que fan baixar els preus són prou fortes i profundes per neutralitzar una pujada d'impostos.

A priori, una baixada de preus pot ser vista fins i tot com a atractiva en un moment de caiguda generalitzada dels salaris. Però hi ha dues conseqüències perilloses. La primera conseqüència és que els ciutadans, sabent que els preus estan baixant, deixen de consumir tot esperant que deixin de caure. Però, com que ningú consumeix, els preus no deixen de caure. Aquesta tesi és qüestionada per alguns economistes, però d'altres la defensen i en posen com a exemple el que passa amb els habitatges a Espanya: actualment molta gent no en compra perquè espera que segueixin baixant.

La segona conseqüència, i més perillosa, és l'efecte de la deflació sobre el deute. La caiguda dels preus obliga a fer un esforç més gran per pagar els deutes i, per tant, en termes reals el deute augmenta. Això és el que li va passar al Japó, i el risc és que es repeteixi per a països com Espanya i Itàlia, amb un deute público-privat del 290% i del 260%, respectivament, segons l'Eurostat.

Impacte en els mercats

Més enllà de la qüestió de la deflació, els experts coincideixen a assenyalar que la decisió del BCE es deu també a la voluntat d'impulsar el consum davant la "feble i fràgil" recuperació econòmica, tal com va reconèixer el mateix Mario Draghi.

En aquest sentit, una de les conseqüències d'abaixar tipus acostuma a ser un descens també de l'Euríbor, l'índex de referència per calcular vuit de cada deu hipoteques que hi ha a Espanya. Ahir, precisament, l'Euríbor a dotze mesos va viure el descens més pronunciat en dos anys en baixar fins al 0,506%, el nivell més baix des del juliol. Idealment, la rebaixa dels interessos hauria de facilitar l'accés al crèdit. Però les mateixes entitats financeres no creuen que el crèdit es recuperi almenys els pròxims mesos. Qui sap si Draghi haurà de tornar a abaixar els tipus.

stats